18/10/2017

Xavier Gabriel Spanish Tour

2 min

Dimarts, el tour mediàtic de Xavier Gabriel, l’amo de la loteria La Bruixa d’Or de Sort, va acabar de matinada a El cascabel, a Trece. “¿Cuántas entrevistas ha hecho hoy?”, li preguntava, admirat, Antonio Jiménez. “Veintisiete...”, deia Gabriel, satisfet. “¡Y mañana le quedan otras tantas!”, el felicitava el presentador.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A El cascabel van rebre Gabriel com un heroi. El personatge els era desconegut. Però això de donar la benvinguda als empresaris que abandonen Catalunya i contribueixen al seu empobriment econòmic els encanta.

L’escena que va venir després va ser delirant. D’una banda, Gabriel esgrimia els motius de la seva marxa del Pallars Sobirà, però amb uns arguments confusos, obsessionat en persecucions i amenaces locals molt poc clares: “He sufrido una crítica social muy fuerte porque simplemente se ciñen en lo que alguien que ya está perseguido por la justicia se permitió decir que yo había insultado a los independentistas. Yo insulté solo a cuatro independentistas, que son los que han hecho la gestión suficiente como para intentar hacerme el máximo daño posible. Y ahora, este año, o paran de hacérmelo o me van a obligar a tomar medidas”. Però ni els noms, ni les amenaces concretes, ni les mesures quedaven definides en el seu relat caòtic i amarg. Els tertulians semblaven notar-ho, però es limitaven a mantenir el seu discurs victimista paral·lel sobre l’assetjament contra els no independentistes. “¡Me quieren hacer pasar por malo!”, insistia Gabriel. Va afirmar que ell no tenia cap problema ni amb els comunistes ni amb els independentistes, i que l’únic que volia era treballar. “Pero ¿quién no le deja trabajar?”, va gosar demanar un dels col·laboradors intentant treure’n l’aigua clara: “Pues no me deja trabajar la persona que incluso más se beneficia de los clientes que les llevamos a su establecimiento. Hasta ésta prefiere que tú no tengas clientes, aunque ella no trabaje. Ellos querrían que yo estuviese quietecito [...]. Si alguien me supera en promoción de la comarca, le atacarían a él y a mí me dejarían libre. ¡Pues que se imaginen que ya he superado a alguien y que me dejen trabajar a mí!” Gabriel va assegurar als contertulians que feia deu anys si escrivia un correu electrònic en castellà podia tenir problemes. Tots van quedar esparverats. Al final, va aparèixer un nou rancor: lamentava que, coneixent personalment Pujol, Mas i altres personalitats, “ sabiendo que es mi tema, en Cataluña hayan sacado una nueva lotería a escondidas, sin decirme nada ”. Mai més ben dit, narrava una caça de bruixes, però molt inconcreta, basada en persecucions personals més que no pas en temors econòmics ni raons polítiques. Una escena curiosa d’un home que semblava feliç d’haver trobat la plataforma on podia pregonar contra els seus monstres mentre els altres l’aplaudien perquè alimentava els seus fantasmes.

stats