Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Xavier Novell

Avui dilluns m'aixeco a dos quarts de sis, com cada dia. Fa tres mesos que vaig ser nomenat bisbe i el primer que faig és una hora de lectura de textos espirituals -en el cas d'avui és un llibre de reflexions de Benet XVI- i després, una hora de pregària a partir de l'Evangeli del dia, per saber què ens diu el Senyor per a avui. Cap a les vuit esmorzo pa amb formatge i algunes pomes o peres que m'han regalat uns fidels del Pla d'Urgell.

Després de passar les laudes i oficiar lectures fins a les 9, marxo cap a Berga, a una reunió amb tots els capellans de l'arxiprestat del Berguedà. Aquestes setmanes participo de totes les reunions dels arxiprestats i així conec tots els capellans del bisbat. Dino amb ells i després em quedo encara una estona més a Berga per parlar més tranquil·lament amb dos capellans. Quan acabi tornaré cap a Solsona i en funció de l'hora que arribi passaré per la missa de la Companyia de Maria o la del Seminari. Si arribo massa tard faré la missa sol a casa, perquè encara no tinc secretari, tot i que estic fent passos. El meu nomenament em va agafar per sorpresa perquè sóc molt jove, sóc el bisbe més jove de l'Estat espanyol. Però ser bisbe és un gran regal de Déu. Solsona és una diòcesi amb molt poques vocacions, actualment només tenim un seminarista. La meva feina és fer-ne sorgir més. Aquesta diòcesi està marcada pel llegat del bisbe Deig, que va ser un gran bisbe estimat per tothom.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT