Xoc de reis
La segona temporada de Game of thrones ha començat amb força als Estats Units i previsiblement farà el mateix a les nostres pantalles quan l'estreni Canal+ el dia de Sant Jordi. No se m'acut millor manera de celebrar el dia de les roses i els llibres, la veritat. La sèrie de la HBO basada en el món de fantasia creat per George R.R. Martin va ser el gran fenomen de l'any passat, amb el permís de Homeland . El gran secret d'aquesta sèrie és que tothom que se la mira s'hi enganxa, se'n torna prescriptor i la recomana als seus amics, parents i saludats. ¿I què té més força que una recomanació feta per algú de confiança? ¿Qui no ha sentit mai la frase: "Recomana'm una sèrie que estigui bé?" Doncs ara la resposta ja està clara.
A més, el gran avantatge és que la sèrie ja tenia un gran coixí de fans de l'obra literària. I l'obra audiovisual només fa que augmentar-los. Pel que ja hem pogut veure en aquesta segona temporada -gràcies, internet!- el ritme narratiu és encara més intens. És normal. L'argument es basa en el segon volum de la saga, i ja us puc avançar que és un dels més potents. La guerra dessagna el continent de Ponent, amb un resultat del tot incert, i al Nord, més enllà del Mur, les coses tampoc pinten gaire bé. I a tot això, assistim al creixement d'un dels personatges més misteriosos i amb més fans: Daenerys Targaryen. La Khalessi i els seus dracs, que generen una curiositat i un morbo difícils de superar. A més a més, ara ja no cal fer gaires presentacions de personatges i podem anar més al gra. I això és nota: és trepidant. Ara bé, un consell per a tots els que empatitzeu massa amb els personatges: amb R.R. Martin és millor no agafar-los carinyo, perquè en qualsevol gir de la història passen a millor vida. Textual. I per mi aquesta és una de les grans aportacions de la sèrie: les sorpreses, i la certesa absoluta -com en la vida- que ni els bons són tan bons ni els dolents són tan terribles. Felip Puig l'hauria de veure.
