Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Zazà

Zazà diu que el mar és la seva vida, que de sempre i de tants anys ha estat sobre aquest llit blau de sal on gronxava els seus somnis adolescents. Explica que ha estat pescador d'alta mar, mariner d'increïbles històries de naufragis i esperits, moltes de les quals queden tan lluny que confessa no saber del cert si van existir de debò o si les ha inventat el temps. Però mentre em parla, fixo els ulls al seu rostre i com entre les anelles del tronc de l'arbre més antic, descobreixo que allà hi és tot i res no és inventat, la pell n'és el clar testimoni.

Zazà diu que no té una sola història perquè n'ha viscudes moltes, ni una data de naixement concreta perquè ha nascut moltes vegades i en llocs diferents. A Sicília quasi sempre, i cada vegada per motius diversos i al marge de la seva voluntat. Si hagués pogut escollir, assegura que ho hauria fet a Ginostra, en una casa sota el volcà, al costat del mar i davant de totes les altres illes que haurien estat l'escenari de la seva vida com el fons pintat d'un teatre. En realitat, però, els llocs on havia de néixer ja els havien decidit molt abans el vent i el mar. D'anys i anys que és transportat pel vent. El bec d'un ocell ha construït un niu per acollir-lo, un racó a les altes roques o entre les escletxes de vells edificis de calç i pedra on ningú podria mai pensar que es pogués néixer, es pogués créixer i es pogués viure.

Zazà diu ser una petitíssima aranya que teixeix la seva tela entre les punxes de les figues de moro de Punta Lena, mentre el sol l'escalfa i el scirocco l'empeny. El mar, en canvi, l'ha fet gavina i com ella, ha heretat la casa que sota el volcà i en un etern desafiament, val la seva existència. Repenjat a la barana del petit port strombolià, recorda encara el plor de quan era petit i volia fugir, i el de quan ja d'adult va entendre resignat que mai més tornaria a ser un infant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT