Publicitat
Publicitat

Els acròbates bilingües

Escric aquest article a Mallorca, pendent de comprovar si les enquestes encertaven (i, per tant, el PP guanya les eleccions al Parlament balear amb una majoria folgada) o bé si s'equivocaven i els acòlits illencs de don Mariano no assoleixen la majoria absoluta (i s'obre, contra pronòstic, la possibilitat d'un govern de coalició d'esquerres, com ja va succeir l'any 2007). Quan vostès llegeixin això els jocs ja seran fets, però de moment (en aquest moment del dia d'ahir des del qual els escric) només queda esperar a saber els resultats. I, si de cas, per entretenir l'espera, repassar el que ha donat de si aquesta campanya.

En fer-ho, em trobo que la cosa més destacada per uns i altres és que el candidat del PP, José Ramón Bauzá, va fer servir el castellà en el cara a cara que va mantenir amb el president Francesc Antich el passat dia 15. Però la sorpresa no va venir del fet que Bauzá s'expressés en la llengua de Lionel Messi, que de fet és la que té com a materna, sinó de la manera en què va fer-ho. Es trobaven els dos candidats a la meitat del debat (que de fet no va ser tal, sinó dues peroracions solitàries i simultànies que molt de tant en tant s'entrecreuaven) i, de sobte i sense previ avís, Bauzá -que fins aleshores havia fet servir un català prou correcte- es va posar a xerrar en castellà mentre aixecava una mica el nas, com dient al seu adversari, ara veuràs com dono exemple d'equanimitat lingüística a la nostra benvolguda ciutadania.

A les Balears encara no s'havia vist mai un candidat que fes el numeret del bilingüisme saltimbanqui (l'articulista del diari Última Hora Enrique Lázaro ho va definir estupendament com a "bilingüisme espasmòdic"), de manera que va venir de nou a tothom. Fins ara, els illencs estaven avesats a tractar amb persones que o bé parlaven un idioma o bé en parlaven un altre, però no amb mamífers que aprofitessin una intervenció televisiva per executar vistoses acrobàcies lingüístiques. A Catalunya, en canvi, això ja no és cap novetat, gràcies sobretot als impagables Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho, que competeixen durament entre ells per dur a termes les cabrioles idiomàtiques més arriscades, especialment quan coincideixen tots dos alhora en un mateix espai tancat (per exemple, el plató d'en Josep Cuní).

Ara bé: val la pena parar-hi atenció, perquè Bauzá -com Rivera o Sánchez-Camacho, d'altra banda- no es va posar a parlar en castellà en un moment qualsevol del debat, sinó just quan abordaven el bloc referent a educació. I ho va fer per prometre llibertat d'elecció de centre i de llengua d'impartició de les classes, dues coses impossibles de dur a la pràctica si no és mitjançant el desmantellament i demolició de l'actual model d'ensenyament públic. I això fa que ens assalti el dubte: estem en presència del centredreta constitucionalista moderat, o, al contrari, d'uns radicals antisistema d'una indubtable perillositat potencial? Si les enquestes encertaven, a Balears tindrem la resposta a partir d'avui mateix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT