22/09/2016

Construint la nostra Hisenda

3 min

S’acumulen les notícies sobre la construcció de la Hisenda catalana, tant per acció pròpia com externa. Les llavors plantades des de fa anys van fructificant i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) consolida els seus plans de creixement, concretats en un nou edifici, nous empleats i noves tasques recaptatòries. Tal com han explicat els seus responsables, és un creixement que, ara mateix, aspira a donar ple contingut a les competències autonòmiques de la Generalitat de Catalunya, recaptant directament tot allò que es pugui -sense dependre de serveis externalitzats-, sigui la recaptació executiva (el cobrament dels impagaments), que estava encarregada a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, sigui la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP-AJD), que estava encarregada al Col·legi de Registradors de la Propietat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En aquest recorregut cal recordar que els ingressos (impostos i taxes) que són propis de la Generalitat, i que recapta directament, són una fracció petita dels que té en total, tot just el 5%. Són més importants els tributs cedits al 100% (alguns recaptats directament i d’altres no), que inclouen l’ITP-AJD, patrimoni i successions i alguns altres de més petits. El principal és l’ITP-AJD, que havia representat el 18% dels ingressos de la Generalitat i que va baixar, amb la crisi, al 5%. L’actual debat sobre si hi haurà llei de pressupostos a l’Estat ens recorda fins a quin punt aquests tributs cedits depenen de la regulació estatal. Resulta que l’impost de patrimoni, que rendeix a la Generalitat més de 400 milions d’euros anuals, pot ser que no s’apliqui l’any 2017 perquè la seva vigència depèn d’aquesta llei estatal. Si hi ha pròrroga pressupostària estatal, i el govern de l’Estat no fa res per evitar-ho, deixarà de ser vigent. Els tributs cedits depenen completament de la regulació estatal. En el cas del de patrimoni, a més, la recaptació també és estatal. Tot això fa que la capacitat de lluita contra el frau fiscal de l’ATC estigui limitada als ingressos que recapta ella mateixa (els propis i alguns tributs cedits), que són un 15% dels que té en total.

A què es deu aquest raquitisme de l’ATC? Sens dubte, al model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Les que són forals, com el País Basc i Navarra, sí que tenen una altíssima capacitat recaptatòria. Però hi ha un aspecte important que no se sol recordar: dins de les autonomies de règim comú, n’hi ha que són de primera categoria fiscal i n’hi ha que són de segona. Les de primera categoria són les comunitats uniprovincials, on l’administració autonòmica coincideix amb la diputació provincial i l’absorbeix. En aquests casos, quan es va constituir la comunitat autònoma va absorbir la diputació provincial. A l’estat espanyol són uniprovincials les comunitats, amb finançament de règim comú, d’Astúries, Cantàbria, la Rioja, Madrid i Múrcia (les illes -les Balears i les Canàries- són diferents perquè disposen de consells o cabildos insulars). Cadascuna d’elles disposa, sota una sola autoritat, dels recursos i competències propis de comunitat autònoma i dels de diputació provincial.

Les diputacions provincials han tingut sempre una forta capacitat recaptatòria. No perquè disposessin de tributs propis sinó perquè una de les seves tasques fonamentals era gestionar la recaptació dels ajuntaments que no se’n podien o no se’n volien encarregar tot i disposar de tributs propis. Les diputacions tenen potents oficines de recaptació tributària que estan al servei dels ajuntaments petits, mitjans i també d’alguns de grans. Per posar-ne un exemple, la recaptació que fan les quatre diputacions catalanes per compte dels seus ajuntaments és comparable a la que fa la Generalitat per als seus ingressos propis. No ens ha d’estranyar que les comunitats autònomes uniprovincials tinguin Hisendes més potents que les multiprovincials, ni ens ha d’estranyar que tota política de construcció de la Hisenda pròpia passi per multiplicar els convenis i acords amb les diputacions provincials, tal com han fet els últims governs de la Generalitat amb la creació de la xarxa Tributs de Catalunya.

No parlem del que són els cabildos insulares canaris ni encara menys de les potents diputacions forals basques o de la navarresa, ni del que és la capacitat recaptadora dels ajuntaments més grans, com el de Barcelona, que recapta aproximadament el mateix que la Generalitat de Catalunya. En aquest context advers, combinat amb la permanent hostilitat estatal al reforçament de la Hisenda catalana, només es podrà desplegar una Hisenda pròpia potent si s’hi posa molta energia, molta bona voluntat, molta cooperació i molta continuïtat.

stats