11/01/2017

Que el Govern gestioni?

3 min

Qui fullegi la premsa que dona més cabuda a les sensibilitats properes al PP, a Ciutadans i al PSOE -els partits que donen suport actiu o passiu a l’actual govern central- veurà que un retret recurrent a l’actual govern de la Generalitat (com a l’anterior, tot s’ha de dir) és demanar-li que deixi de lluitar per impossibles com el referèndum i se centri a gestionar, que Catalunya està mancada d’un govern que fixi l’atenció en els veritables problemes de la ciutadania. Observo que un eslògan com aquest l’arriben a repetir fins i tot persones il·lustrades.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En què consisteix això de “gestionar” i fer-ho “per resoldre els veritables problemes de la ciutadania”? La tasca d’aplicar les lleis i administrar els recursos és l’essència del bon govern, ara i sempre. ¿Ha fallat el govern de la Generalitat en aquest terreny de l’aplicació de les lleis i de l’administració dels recursos? No m’ho sembla pas. Les nostres autoritats de la Generalitat estan amatents en tots els aspectes propis de les seves competències i també estan amatents a reclamar a altres administracions, com l’estatal, que compleixin amb les seves obligacions amb els ciutadans catalans i al territori català. La regulació del mercat de treball i les pensions, per esmentar dos problemes indubtablement reals de la ciutadania, són competència exclusiva de l’Estat. Recordem que hi ha molts problemes de la nostra vida quotidiana, com ara els de la xarxa de Rodalies Renfe, que són competència exclusiva del ministeri de Foment, i que la Generalitat no podria resoldre’ls encara que volgués pagar ella mateixa les despeses que calguessin. Les tasques que són competència del govern de la Generalitat s’enduen la totalitat del seu pressupost i del seu temps.

El pressupost vigent és l’aprovat el 2015. Si en consultem el contingut podem veure que la Generalitat administra 23.390 milions d’euros -descomptant-ne les despeses que són estrictament financeres (renovació d’endeutament, uns sis mil milions) i les que passen pel seu pressupost d’ingressos i despeses però sense gestió pròpia (les transferències estatals als ens locals, uns tres mil milions), més aquelles que són inicialment imprevisibles (els recursos finalistes procedents de l’administració comunitària europea i l’estatal espanyola, uns mil milions)-. La seva distribució ens indica bé a què dediquen el seu temps el govern de la Generalitat, la seva administració i el sector públic que en depèn.

Doncs bé, el 36% va a despesa sanitària, el 22% va a despesa educativa de tots els nivells, el 10% va a protecció i promoció social i foment de l’ocupació, el 9% a seguretat, protecció civil, justícia i presons, el 7% a interessos del deute (però s’ha estalviat molt per aquest concepte, cosa que ha permès finançar més la despesa, que sempre es desborda, com la de salut, la d’ensenyament i la de protecció social), el 7% a les despeses pròpies del departament de Territori i Sostenibilitat, que s’encarrega principalment, però no exclusivament, del suport al transport públic i a les infraestructures de transport, així com de les polítiques de medi ambient i d’habitatge, i... ja som al 91%, i encara no he esmentat les despeses de l’administració general, les del departament de Presidència, incloent-hi el suport als mitjans de comunicació, les de Governació, que inclouen despeses de suport als governs locals, les d’Empresa, Coneixement, Agricultura i Cultura, abocades al suport al teixit productiu i a la creació, la recerca i la innovació, les dels òrgans superiors (Parlament i institucions independents del Govern), que costen un modestíssim 0,3%, o les d’Afers Exteriors, que costen un irrisori 0,1%. El Govern gestiona totes aquestes activitats i polítiques, que són les seves competències pròpies, i ho fa amb extrema cura i sempre sotmès a una enorme pressió pressupostària, financera i competencial.

Quan s’analitza cada política s’observa que, tot i que Catalunya és una de les comunitats autònomes espanyoles on la vida és més cara, la despesa per habitant en cada concepte sol ser més baixa que en moltes altres comunitats. Si el Govern no pot donar més servei és per la limitació de recursos en què es mou, malgrat ser un aportador net a les finances públiques estatals, i per les limitacions competencials que li impedeixen tenir cura adequadament de serveis públics que estan actualment en mans del govern de l’Estat, que sí que hauria de dedicar-se més a millorar-ne la gestió.

Només faltaria que el Govern no desplegués totes les accions convenients per assolir el control de recursos que se’n van de Catalunya i per assolir les competències que li permetrien donar un servei millor a aquesta seva ciutadania. Mentrestant, gestiona, molt i bé.

stats