14/07/2017

“Deixeu-nos votar que no”

2 min
“Deixeu-nos votar que no”

Observo a Catalunya un fenomen paranormal del qual m’agradaria saber la teva opinió: on són ara tots els que portaven anys dient que ells també volien un referèndum per poder votar que no? ¿És que estan preparant en silenci una gran manifestació -“Deixeu-nos votar que no!”- o és que en realitat no han existit mai?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

T’escric a tu, Albano Dante Fachin, secretari general de Podem a Catalunya, perquè aquests dies ets dels pocs que han aixecat la veu de manera clara per convocar els catalans a les urnes l’1 d’octubre, al mateix temps que anunciaves que votaries que no. A veure, fem números: un 47,8% dels ciutadans van votar opcions independentistes en les últimes eleccions. Paral·lelament, a les enquestes fetes per mitjans de comunicació de tots els colors, hi ha una dada que es repeteix: entre un 70% i un 80% dels catalans creuen que un referèndum d’autodeterminació és la millor opció per resoldre la situació en què ens trobem.

Això vol dir que hi ha com a mínim un 25% de la població que vol votar i que vol votar que no. Partint de la base que a Catalunya som 5,2 milions de persones majors de 18 anys, un 25% voldria dir que 1,3 milions de catalans desitgen un referèndum per poder expressar el seu vot contrari a la independència. I aquí ve el fenomen paranormal que et deia abans: no sé on són tots aquests centenars de milers de persones. No els sento enlloc. A part de tu, i d’algunes excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, ¿realment hi ha algú més?

La meva sospita és que no. Són persones que han optat, i de manera molt respectable, pel dret a no decidir. El referèndum el que els fa és, sobretot, nosa. Els situa en una posició incòmoda, a la qual no volen haver d’arribar. Mentre ho veien com una opció llunyana, contestaven a les enquestes i a les entrevistes, amb una correcció política exquisida, que sí, que el millor seria passar per les urnes i comptar-nos. Però ara que veiem el precipici tan a prop, ara els trobo -no sé què en deus pensar tu- massa llepafils. Volem un referèndum pactat, diuen. Totalment d’acord: però amb qui el podem pactar? Volem un referèndum amb garanties. Entesos, jo també. Passa que les garanties les han de donar els mateixos que no accepten pactar-lo. O també diuen que aquest no és el referèndum que ells voldrien. Esclar que no. Tampoc deu ser el referèndum preferit de Junts pel Sí i la CUP. Suposo que els convocants s’estimarien més, a hores d’ara, recórrer el país fent debats entre partidaris del sí i partidaris del no que no pas haver d’anar entrant i sortint dels jutjats, que no pas haver d’anar actuant d’amagatotis i veient com la por i les amenaces els assetgen a ells, al seu patrimoni i a tothom qui gosi moure’s.

P.D. ¿T’imagines, Albano, una manifestació l’Onze de Setembre en què mig milió de catalans desfilessin, amb banderes espanyoles, republicanes o catalanes, rere una pancarta on es pogués llegir: “Deixeu-nos votar que no!”? ¿T’imagines l’impacte que això podria tenir? ¿T’imagines que això fos possible? Jo, tampoc.

stats