Publicitat
Publicitat

Carta a Manuel Vázquez Montalbán: "Mitja vida des de Wembley"

Ha passat mitja vida des de Wembley. El 20 de maig del 1992 tenia 25 anys. Avui en tinc 50. La gràcia de recordar aquests dies la primera Copa d’Europa és que el Barça ja n’ha guanyat cinc. La llàstima és que molts dels que ens vau ensenyar a estimar aquest club no ho heu pogut veure

He recuperat la crònica que vaig escriure a El 9 Nou després de la final. Eren dues pàgines, que signava com a enviat especial. Per ser exactes, m’hi havia autoenviat. Hi anava amb uns amics pagant-m’ho de la butxaca i tan sols vaig demanar poder-ho escriure. Viatjàvem 87 persones en una expedició de Vic, organitzada fins a l’últim detall per en Jordi i en Josep Ordeig, els dos cosins del bar La Ponzella. En el grup també hi havia Josep Anglada, que amb el temps es faria tristament famós per la seva Plataforma per Catalunya i que llavors era el “noi” de Ruiz-Mateos a Vic. A l’aeroport de Barcelona, abans de marxar cap a Londres, es va fer una foto amb Núria Feliu. Tal com ho llegeixes.

Per què t’explico tot això, et deus preguntar. Doncs perquè, rellegint la crònica, veig que t’acabava citant. Molts periodistes que començàvem seguíem els teus articles i els teus llibres, la manera que tenies de veure la política, el Barça i el món. Per a mi eres, sobretot, el pare del meu amic. El 1992, a part de l’any de Wembley o dels Jocs Olímpics, també és l’any que vam acabar la carrera tant el teu fill Dani com jo. Havíem començat el 1984, o sigui que ens ho havíem pres amb calma. La frase que citava a l’últim paràgraf del meu article l’havies escrit tu uns dies abans de la final: “¿Estem nacionalment preparats per a una victòria a la Copa d’Europa?”

Va arribar el partit -“tocarà Stòitxkov, pararà Bakero, xutarà Koeman”- i, amb el títol a la butxaca, vaig afegir a la teva reflexió una pregunta que semblava pertinent. Acabava la meva crònica de fa 25 anys amb el dubte de si el Barça sabria passar de ser “més que un club” a ser “el millor club d’Europa”. En cas que no, deia: “Sempre ens quedarà Wembley”. Així és com titulava el meu article. Ara ja ho podem contestar. N’ha sabut. El Barça, que en 93 anys no havia guanyat cap Copa d’Europa, en els últims 25 n’ha aixecat cinc.

Sap greu que tu, com molts altres barcelonistes, us moríssiu encara amb el mateix dubte del 1992. Te’n vas anar el 2003 havent vist només una Copa d’Europa, aquella, la de Wembley, la de Koeman, la de Cruyff, la d’un equip que encara no havíem batejat com a Dream Team, la que avui celebrem que fa 25 anys que vam guanyar.

Aquest any és probable que el Madrid guanyi Lliga i Champions. No passa res. L’any que ve pot ser que ho torni a fer el Barça. El que seria trist és estar tots avui recordant aquella final de Wembley si després no hagués vingut cap altra Champions

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT