Una alternativa possible (o no)
Un fenomen interessant és el dels dirigents del PP balear que s'estan posicionant en contra de la política lingüística del govern Bauzá, i concretament en contra de l'avantprojecte de modificació de la llei de funció pública, que a la pràctica ha de servir per deixar sense contingut l'ídem de normalització lingüística. Entre el grup de peperos díscols, destaquen particularment el batlle de Manacor, Toni Pastor, i també Jaume Font, ex de tantes coses que també ja és exmilitant del PP illenc i president del seu propi partit, la Lliga Regionalista, creat fa poc menys d'un any.
Tant Pastor com Font, no ens enganyem, són, en primer terme, damnificats de Bauzá. El que els mou no és cap noble idealisme, sinó l'amarg desengany d'haver-se vist explícitament apartats, en el procés de recomposició interna que ha dut a terme el gran Tutanramón dins el PP balear, dels llocs en què es talla el bacallà. Font, personatge de prestigi entre els conservadors illencs (estrany prestigi, si es vol, però prestigi), va veure com, després de sortir il·lès d'una imputació per corrupció que finalment va quedar en no-res, Bauzá senzillament prescindia d'ell a l'hora de configurar el seu cercle de confiança. I Pastor, alcalde d'una de les ciutats més importants de Balears, ha hagut de suportar que Bauzá se'l toregés cada vegada que s'ha postulat per a algun càrrec més ambiciós. De manera que, quan critiquen o qüestionen Bauzá, el que fan Pastor i Font no és, en primera instància, res més que fer palès el seu ressentiment. Si haguessin obtingut el que desitjaven, no hi ha cap dubte que a hores d'ara callarien com putes.
Ara bé, el que és interessant és que el cavall de batalla més potent que han trobat tots dos per plantar cara a Bauzá és el de l'enfrontament contra els despropòsits que el seu executiu està perpetrant en matèria lingüística. Pastor ha aconseguit que no tan sols el PP, sinó tots els grups amb representació a l'Ajuntament de Manacor, hagin consensuat una proposta d'al·legacions contra l'esmentat avantprojecte de modificació de la llei de funció pública, a la qual també s'ha sumat, des de fora del consistori, la Lliga de Font. Es tracta d'un gest tan simbòlic com es vulgui, però que no deixa de ser significatiu. I ha anat acompanyat d'un degoteig de batlles del PP de diferents municipis mallorquins que, més o menys tímidament, han gosat també qüestionar els atropellaments contra el català.
Tot plegat recorda l'existència d'un espai dins el panorama polític illenc -el del regionalisme o el centredreta moderadament "nacionalista", amb tantes cometes com es vulguin- que, actualment, després de la implosió d'UM per excés de corrupció i de l'escorament del PP cap a la dreta extrema, està vacant. Un espai al qual també pertany Convergència per les Illes, fundada des de les cendres de la mateixa UM per Josep Melià. Ja sé que demanar que tots plegats s'entenguin per construir una alternativa al PP descambuixat de Bauzá i companyia és demanar massa. Però tot i així...
