Publicitat
Publicitat

LALLAMBREGADA

Saber anar-se'n quan toca fer-ho

Jordi Hereu plega. Bé, no de la política, però sí com a líder del PSC a l'Ajuntament de BCN i com a regidor. I sap per què plega? Doncs, ras i curt, perquè pot guanyar-se la vida fora de la política. Jordi Hereu va perdre unes eleccions, com molts d'altres, però ell té els coneixements i les aptituds per treballar a l'empresa privada i no li cal quedar-se escalfant cap cadira. Com molts d'altres. Uns altres que un bon dia van entrar en política, que han anat escalant no pels seus mèrits sinó a base de controlar l'aparell o bé a base de ser un ninot en mans de l'aparell, i que ara es troben que amb 50 anys són el passat i, el que és pitjor, són una nosa per al partit. Bé, però a ells, ¿què coi els importa el partit, oi? Si els hagués importat, haurien tingut la decència de no acceptar ni tan sols el càrrec de porter de la seu local.

La política ja ho té això. Un dia hi entres i un dia en surts. I el més important d'un polític és saber marxar. No hi ha res més patètic que un càrrec públic derrotat agafant-se desesperadament a un sou també públic perquè sap que no té cap altra opció. Aquesta sí que és la desafecció en estat pur. Que la política és molt cruel? Bé, com la vida mateixa. ¿Quanta gent coneixem que després de 30 anys treballant com uns cabrons (o unes cabrones) en una empresa, d'un dia per l'altre els arriba la carta de comiat? ¿Què fots al mercat laboral amb 50 anys i després d'haver-te deixat la vida fent anar la mateixa màquina o tramitant els mateixos expedients? Sí, esclar, et recicles, no hi ha més nassos, però podent contractar gent jove amb idiomes, màsters, 2.0 i-no-sé-quantes-coses-més, i podent triar entre 5 milions d'aturats, ¿quina empresa lloga una persona de 50 anys que tota la vida ha fet anar la mateixa màquina? ¿No creu que per a la moral d'aquesta gent seria un bon exemple compartir la cua de l'atur amb el seu exalcalde o amb el seu expresident?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT