26/04/2011

Una antiga coneixença

2 min

Estàs esperant el primer plat quan s'obre la porta del restaurant i entra. Durant els segons que triga el cambrer a demanar-li quants són per sopar, fas memòria del temps que feia que no us vèieu. Ben bé sis o set anys, pel cap baix. No n'estàs segur però diries que va ser en una festa major i que l'estat d'eufòria etílica va fer possible fer-la petar una bona estona sense haver d'entrar en detalls incòmodes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Just quan estàs repassant el color diferent dels seus cabells notes com t'ha vist i que, girant la mirada ràpidament cap a una aquarel·la esgarrifosa que penja damunt el taulell, sospesa si dir-te hola o no. Sortosament la persona que l'acompanya li resol el dilema triant l'única taula lliure que queda, just darrere teu.

Quan s'apropa fingeix una sorpresa un punt sobreactuada i et dedica un somriure que et transporta uns segons als temps en què us creieu immortals. La persona que l'acompanya està a punt d'asseure's a la taula assignada i després de dubtar si girar cua i acostar-se on sou decideix intel·ligentment quedar-se en un segon terme. Tu t'aixeques i després d'una abraçada amb gust antic intercanvies un reguitzell de frases cordialment insípides i incolores. En la mirada de tots dos es nota que teniu ganes d'enllestir-ho de pressa i alguna engruna d'antiga complicitat us ajuda a trobar el camí de sortida. Quan us acomiadeu hi ha un instant de dubte, un desig fals de retrobar-vos ben aviat i un silenci espès que s'amorteix amb el xivarri dels plats i les rialles de la resta dels mortals.

Tornes a asseure't a la taula i si no fos per que és massa aviat, sortiries al carrer i et fumaries un cigarro amb tota la parsimònia. Com que no pots, fas un glop ben llarg de vi i et tornes a omplir la copa. Aquest sopar costarà de pair.

stats