Rajoy, ironia gastada i realitat a la carta

PABLO IGLESIAS VA OFERIR un judici general a l’Espanya del PP que va anar des de Calvo Sotelo fins als fills dels Aznar Botella. Res de nou, tot tàctic i estratègic, i alhora higiènic per escapar de la boira de propaganda amb què el PP dissimula els centenars de casos de corrupció al seu nom. I higiènic, també, per comprovar que Rajoy respon amb dos trucs. El primer és la ironia. Però de tant fer-la servir, la de Rajoy és ja una ironia gastada. I l’altre és l’apel·lació a la realitat. Quan li convé li diu a Iglesias que l’atur baixa, per exemple, i que no es pot anar contra la realitat. Però, naturalment, no s’ho aplica en el cas de Catalunya. Tota la seva oferta ha consistit fins ara en un exercici irresponsable de negació de la realitat de milions de persones mobilitzades. I això que, segons les paraules del seu govern, aquí hi ha un cop d’estat. Això és realitat a la carta.