Un any després, no es poden ignorar les lliçons de Fukushima
Ara fa un any el món va contenir la respiració. Al desastre natural i humà provocat pel tsunami que va arrasar la costa est del Japó s'hi va afegir la inquietant imatge fumejant de diversos reactors d'una macrocentral nuclear que amb el temps entraria a formar part del nostre vocabulari habitual: Fukushima. Els dies que van seguir van ser un exemple de desinformació i descoordinació de les autoritats nipones que va acabar amb un dels principals mites dels defensors de l'energia nuclear: el de la seguretat.
Un any després, ni un país profundament tecnificat com el Japó ha resolt els dubtes que ha deixat l'accident nuclear. Continuen havent-hi milers de desplaçats fora de la zona d'exclusió, 52 dels 54 reactors estan aturats i la confusió i la desconfiança regnen sobre la seguretat dels aliments produïts a prop de la central. És possible que al mes de maig el Japó no tingui cap reactor en funcionament, cosa que obligarà una societat educada en l'abundor a revisar profundament els seus hàbits de consum.
Però més enllà del fracàs de la gestió de l'accident, causat, recordem-ho, per un tsunami devastador que va provocar més de 15.000 víctimes mortals, la lliçó principal és que garantir fins a un grau proper al 100% la seguretat de les centrals té uns costos econòmics massa elevats.
Només la Xina, embrancada en una cursa pel creixement econòmic que deixa en segon pla altres consideracions, manté en marxa un pla per construir prop de 200 reactors. A la resta del món, tal com expliquem avui a l'ARA, el debat és ben viu entre una aposta decidida per les renovables o per les nuclears. Països com Alemanya han après la lliçó i ja han posat en marxa una autèntica revolució energètica que els portarà a abandonar les nuclears el 2022, quan les renovables suposaran el 50% de la seva producció. Per contra, el nou govern conservador espanyol posa bastons a les rodes a les renovables i allarga la vida de les nuclears.
