Una aposta clara per la bicicleta, per la sostenibilitat i per la convivència
Alguns carrers de l’Eixample de Barcelona acullen cada dia més de 30.000 vehicles. Aquest fet i una orografia complexa, encaixada entre la serralada de Collserola i la muntanya de Montjuïc, fan que la contaminació s’estanqui, sobretot en situacions d’anticicló, i l’aire esdevingui irrespirable.
Però el bon clima i l’orografia també són una oportunitat per a Barcelona. Amb poc fred i pluja i un 80% dels carrers amb un pendent inferior al 2%, la capital catalana és una urbs idònia per anar en bicicleta. En 10 anys s’han quadruplicat els desplaçaments que fan servir aquest vehicle, però malauradament el 40% encara es fan en cotxe privat i els que es fan en bici no arriben al 2%. Una ciutat sostenible ha de potenciar els desplaçaments a peu i en bici. Des de la posada en marxa el 2007 del servei públic de bicicletes (Bicing), els trajectes fets sobre dues rodes han anat en augment. Aquesta ràpida expansió de la bicicultura, amb l’entrada en circulació en poc temps de molts ciclistes -alguns amb poca experiència-, i la falta d’una xarxa equilibrada de carrils bici, han provocat problemes de convivència amb els conductors de cotxes i, sobretot, amb els vianants.
Cada any a Barcelona es registren un total de 9.095 sinistres, dels quals en 681 hi ha bicicletes implicades. És a dir, tot i representar menys del 2% dels desplaçaments diaris, estan presents en un 7,5% dels accidents, segons es desprèn de les dades de la Guàrdia Urbana a què ha tingut accés l’ARA. Des de l’administració s’han d’establir mesures que garanteixin la seguretat dels més vulnerables, els vianants i els ciclistes. I en això hi ha dos elements clau: les voreres i els semàfors.
Les voreres han de ser d’ús exclusiu per als vianants i des de l’Ajuntament s’hauria de vetllar perquè així sigui, posant fi a la moratòria i començant a aplicar l’ordenança municipal. Però els ciclistes s’han de poder sentir segurs a la calçada i, per tant, han de tenir carrils segregats. Tampoc s’hauria de ser condescendent amb aquells que els ocupen indegudament. D’altra banda, els semàfors també s’haurien de regular per donar prioritat a ciclistes i vianants. Fixant aquestes prioritats, es començarà a desincentivar l’ús del vehicle privat i a millorar, per fi, la convivència.
