Publicitat
Publicitat

Els aprofitats, contra l'estat del benestar

Primer Atles va arronsar les espatlles. Després es va rascar el cap perplex. Els republicans d'ara són molt conservadors, moltíssim; fins i tot podríem dir (si fóssim Mitt Romney) que són rigorosament conservadors. Els politòlegs que es basen en les votacions al Congrés per quantificar aquesta mena de coses han arribat a la conclusió que l'actual majoria republicana és la més conservadora des del 1879, que és el màxim a què es poden remuntar els seus càlculs. I el que aquests rigorosos conservadors detesten per damunt de tot és la dependència dels ajuts públics.

Rick Santorum afirma que, a causa del president Barack Obama, els Estats Units s'estan convertint en un país addicte a "la droga de la dependència". Romney adverteix que els ajuts públics "fomenten la passivitat i la mandra". Paul Ryan, president de la comissió de pressupostos de la cambra, recomana als membres del personal que llegeixin Atlas shrugged d'Ayn Rand, un llibre en què uns capitalistes heroics lluiten contra els aprofitats que els volen robar una riquesa totalment merescuda, una lluita en què els herois obtenen la victòria després de suspendre les seves activitats productives i deixar anar uns discursos interminables.

Per tant, molts lectors de The Times es van sorprendre en assabentar-se, a través d'un excel·lent article publicat la setmana passada, que les regions dels Estats Units més addictes a la droga de Santorum -les regions en què els ajuts públics contribueixen en major proporció als ingressos dels ciutadans- són precisament les que donen els seus vots a aquests rigorosos conservadors. ¿No havíem quedat que els estats republicans són la terra dels valors tradicionals, on la gent no consumeix menjar tailandès ni depèn d'almoines?

L'article il·lustrava els seus arguments amb mapes que mostren la distribució de les prestacions, però s'obté el mateix resultat amb una comparació més representativa. Aaron Carroll, de la Universitat d'Indiana, ens diu que, l'any 2010, els habitants dels 10 estats que Gallup considera "més conservadors" van rebre uns ajuts públics que representaven el 21,2% dels seus ingressos, mentre que als 10 estats més progressistes aquesta xifra era només del 17,1%.

Val a dir que no hi ha cap misteri pel que fa a la dependència dels estats rojos -és a dir, de vot republicà- respecte als ajuts públics. Són estats relativament pobres; això vol dir que la gent té menys fonts d'ingressos i que hi ha més persones que reuneixen els requisits per rebre els ajuts que es concedeixen segons els ingressos dels beneficiaris, com ara el Medicaid.

Per cert, la mateixa lògica explica per què des de l'any 2008 ha augmentat la dependència dels programes de protecció social. Al contrari del que apunten Santorum i Romney, Obama no ha fet créixer espectacularment la xarxa de protecció social. Ha estat més aviat el pèssim estat de l'economia el que ha reduït els ingressos i ha fet que ara hi hagi més persones que necessiten ajuts, en especial les prestacions per desocupació. En realitat, la xarxa de protecció social és la mateixa, però ara hi ha més gent gran que la necessita.

¿Però com és que les zones que més depenen de la xarxa de protecció social voten polítics que volen carregar-se-la? Crec que les principals explicacions són tres.

En primer lloc, hi ha la tesi que Thomas Frank exposa en el seu llibre What's the matter with Kansas? L'explotació de les qüestions socials per part del Partit Republicà indueix els ciutadans de la classe treballadora a votar en contra dels seus propis interessos. I també és cert que, per exemple, els nord-americans que acostumen a anar a l'església són molt més propensos -sigui quin sigui el seu nivell d'ingressos- a votar els republicans que els que no hi van.

De tota manera, tal com assenyala Andrew Gelman, de la Universitat de Colúmbia, el que realment crida l'atenció és que la gran diferència entre vots republicans i demòcrates es produeix en la classe benestant: els votants rics dels estats rojos són tremendament republicans, mentre que als estats blaus -on guanyen els demòcrates- només són una mica més republicans que els seus veïns pobres. Igual que Frank, Gelman parla de qüestions socials, però en sentit contrari. Els votants benestants del nord-est tendeixen a ser partidaris del liberalisme social i es beneficiarien d'una retallada d'impostos, però hi ha coses que els repugnen, com per exemple la guerra del Partit Republicà contra l'anticoncepció.

Finalment, Suzanne Mettler, de la Universitat de Cornell, assenyala que molts beneficiaris dels ajuts públics sembla que no tenen clar quin lloc ocupen en el sistema. Ens diu que el 44% dels beneficiaris de l'Assegurança Social, el 43% dels que cobren prestacions per desocupació i el 40% dels que s'acullen al Medicare afirmen que "no han rebut mai un ajut públic".

Cal pensar, doncs, que els votants s'imaginen que els compromisos de retallar la despesa pública signifiquen que es volen retallar les prestacions per als indigents ociosos, però que això no afecta coses amb què ells mateixos compten. I els polítics fomenten aquesta confusió deliberadament. Per exemple, en la seva reacció al nou pressupost d'Obama, Romney va condemnar el president per no mirar de reduir la despesa en prestacions socials, i acte seguit el va atacar per la retallada del Medicare.

La veritat és, no cal dir-ho, que la major part d'aquesta despesa va a parar a la gent gran, als discapacitats i a les famílies treballadores i, per tant, qualsevol rebaixa significativa hauria de recaure en persones que creuen que no reben cap prestació social.

La conclusió que trec de tot això és que els experts que descriuen els Estats Units com un país fonamentalment conservador s'equivoquen. Sí, els votants han enviat uns quants conservadors rigorosos d'aquests a Washington. Però aquests votants se sorprendrien i s'indignarien alhora si aquests polítics arribessin a imposar de debò el seu projecte d'aprimament de l'estat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT