I si aquest cop ho fem diferent?

Hi ha una cosa del factor Mas que comencen a saber els que el segueixen, però que no s'ha acabat d'assumir, i pot ser clau en aquests moments. Mas juga amb algunes ambigüitats, però la seva gamma cromàtica és molt menys variada que la de Pujol. Es mou, però no d'una manera extrema. És menys efectista i espectacular, i més previsible, però sobretot ho és perquè va fent el que diu. I a més ha fet bandera de tenir un únic discurs a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les. No diu el que convé en un escenari concret sinó que procura dir més o menys el mateix, de manera que no acontenta públics concrets però aspira a guanyar crèdit global. Fa les passes a una velocitat determinada, lenta per alguns, excessiva per d'altres, però no hi ha grans canvis de rumb. Avui Mas parlarà a Madrid, on fa just un any ja va fer un discurs que va xocar per la seva transparència i contundència. Com que aquesta vegada l'escoltaran, pot ser que desconcerti els que s'esperin més ambigüitat o algun pas enrere. El factor Mas també pot sorprendre a Catalunya. Sobretot els que, o bé perquè ho desitgen o bé perquè ho temen, esperen que reculi d'alguna de les passes que ha fet. Ni Mas és Pujol ni les circumstàncies són les mateixes, ni mai la gent havia parlat tan clar al carrer. I la tendència a pensar, aquí i a Madrid, que això pot acabar com sempre té base històrica però oblida que el context i els actors són diferents. Em sorprèn que dubtin de Mas els que més voldrien que se'n sortís en el pas cap a l'estat propi. Res compromet més un líder que confiar-hi, i res és més inoportú i estèril que dubtar-ne abans d'hora. Aquesta vegada la sorpresa pot ser que no hi hagi sorpresa d'última hora, que hi hagi estratègia, però no en el sentit negatiu, sinó que l'estratègia sigui per avançar.