22/09/2011

Si aquí ens barallem, és possible la pau?

1 min

Coincidint amb la petició de Palestina de ser reconeguda a l'ONU, hi dediquem portada i tema del dia, amb la voluntat habitual de contextualitzar els fets, molt més complicada en aquest cas, i amb un repte afegit que hem incorporat: acostar el debat a casa nostra. Us demano que llegiu amb atenció les pàgines 8 i 9, en què hem abordat un tema en paral·lel: per què al nostre país també hi ha conflicte. Les tensions es traslladen de manera bastant directa i sovint els debats o tertúlies als mitjans o al carrer topen amb posicionaments previs poc flexibles. La nostra posició davant del món ens empeny a pronunciar-nos a favor dels febles o perseguits, i en aquest conflicte etern hi ha molts catalans que han escollit amb qui van i amb qui no, en direccions oposades, i sovint en funció de com i quan decideixen que comença la història. Gràcies a les opinions de Marta Pessarrodona, Pilar Rahola, Quim Nadal, Maruja Torres, Arcadi Oliveres, Rosa Regàs i els professors Antoni Segura i Joan B. Culla espero que puguem pensar sobre l'origen i les causes d'unes actituds tan pro i tan contra quan abordem el tema. Si a nosaltres, que no hem patit el conflicte a la pròpia pell, que sobre el paper hauríem de ser capaços de buscar l'acord i d'entendre algunes raons de l'altre, ens costa parlar-ne controlant les emocions, com podem esperar que ho facin els protagonistes?

stats