Publicitat
Publicitat

Coses vistes per una 'outsider'

L'armilla de l'Aznar

Dels meus anys de periodista encastada en conservo gadgets que els partits polítics regalen per aquestes dates. Un dels més extraordinaris prové del PP. És una armilla polar blau marí, molt abrigadora. Només té un defecte: porta un gargot que és la signatura de José María Aznar.

jo no me la poso mai i mai no he aconseguit que se la posi ningú. Ni la gent més refredolica que m'ha vingut a veure en ple hivern àrtic a NYC. Mira que els he dit sovint: com vols que algú reconegui la signatura de l'Aznar enmig de Manhattan? I la penya, tossuda: que no, que no tinc fred. Tant és que el nas els caigui a terra.

de sobte veig un anunci del Coat drive , la recollida massiva de peces d'abric per als indigents. Arreplego l'armilla de l'Aznar, la fico a la bossa i penso: potser a algun homeless poc llepafils li farà servei.

ja sortia quan llegeixo al diari que la comunitat jueva de Madrid li ha donat un premi, a l'Aznar. Veig que la izquierda madrilenya hi ha reaccionat amb ira i alhora amb una gran satisfacció: per fi es confirma que Israel és un país fatxa, tot ell, en bloc. Un vesper de peperos i neocons que hauria de desaparèixer de sota la capa del sol i deixar tot el camp lliure a la palestinada indefensa. El doble Estat? Que bonic, però quina mala espina, oi? Si el món àrab volia el doble Estat ja s'hi hauria pogut posar bé el 1948. Esclar que aleshores encara esperaven fer net de jueus per la via militar. En veure que no se'n sortien, van descobrir els drets humans. Aquest debat ens pot menar molt lluny... O a seguir donant tràgiques voltes en cercle. Personalment crec que Israel té raó de voler existir en pau i que els àrabs no en tenen quan prioritzen destruir els jueus per sobre de la construcció del futur palestí. Alhora crec que tenir raó no ho és tot. Recomano molt llegir La vida sencera , l'última obra de David Grossman.

és a dir , recomano sortir de casa, físicament o mentalment, per agafar aire i perspectiva. A Espanya és impossible. Aquesta izquierda, que gràcies a Déu mai no s'equivoca, s'indigna perquè la comunitat jueva de Madrid ha premiat l'Aznar i el seu discurs neocon sobre Israel. I jo em pregunto: a qui collons volien que premiessin, a la Maruja Torres? A la colla de cridaners estridents que dia rere dia blasmen un país sencer sense pietat i sense lògica, sense un bri de dubte? On són, els progres que no odien Israel? On paren, els justos de la izquierda ?

fins i tot als Estats Units, famosos per la suposada tremenda influència que hi té el lobi jueu (tot i que un dia hem de parlar amb calma de la influència encara superior que hi té el lobi saudita), hi ha gent a favor i en contra. Gent que defensa Netanyahu i gent que el critica. Enlloc no es veu un bloc monolític com ara el lobi propalestí espanyol. Alguns dels recentment esbombats cables de Wikileaks s'esgarrifen de l'increment de l'antisemitisme sociològic a Espanya.

Not surprisingly , que diuen per aquí, ningú no ha considerat oportú destacar la dada. Apa, bon Nadal. Me'n vaig a donar l'armilla.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT