Un assassí pot ser bona persona?
La Universitat de Barcelona té en marxa un estudi amb vuitanta persones per investigar la maldat humana. No és una broma. Diuen que Adolf Eichmann, un dels artífexs de l'Holocaust, tenia un comportament perfectament correcte amb la família i amb els amics. Un assassí pot ser bona persona? Aquests dies ens hem fet un fart de veure la foto del monstre d'Utoya detingut dins una furgoneta de policia, una imatge on apareix amb una expressió afable, amb una mirada lluminosa. Sembla un paio normal. I això ens inquieta. Que potser tots portem un assassí en potència a dins? Tot seria molt senzill si els que cometessin mostruositats fossin sempre monstres. És prou coneguda la crueltat dels nens i nenes, que són capaços del millor i del pitjor. A qui no l'hagi vist, li recomano la pel·lícula La cinta blanca , de Michael Haneke, molt reveladora d'aquesta potencial maldat de la infantesa, i no és pas una cinta violenta, no. Més que xaiets, les persones som gregàries i ens adaptem a les circumstàncies. En un context de guerra, el menys sospitós és capaç de cometre atrocitats. L'equip de la UB posarà joves de 20 i 21 anys en situacions dissenyades perquè surti el pitjor d'ells. Ai. Potser també podríem fer l'experiment al revés: a veure si en un entorn idíl·lic afloren els bons instints. Ja ho diu el refrany àrab: "L'home s'assembla més al seu temps que al seu pare".
