Els assassins del Medicare
The New York TimesPotser el discurs de Paul Ryan de dimecres va tenir una cosa bona; potser va dissipar d'una vegada el mite que és un conservador seriós i honest. En efecte, la seva deshonestedat flagrant ha deixat estupefactes fins i tot els seus crítics.
Algunes de les seves mentides van ser trivials però reveladores, com ara la insinuació que Obama és culpable del tancament d'una planta automobilística a la seva ciutat natal, malgrat que la planta va tancar abans que Obama fos investit. D'altres van ser indignants, com l'afirmació hipòcrita que "l'autèntica mesura d'una societat és com tracta els que no són capaços de defensar-se o cuidar-se per ells mateixos". Ho diu un home que proposa retallades salvatges al Medicaid -el programa federal que ofereix cobertura sanitària als ciutadans amb menys recursos- que deixarien desenes de milions de ciutadans vulnerables sense cobertura. I Ryan -que ha proposat una baixada d'impostos de 4,3 bilions de dòlars durant els pròxims deu anys, enfront de retallades específiques de les despeses de tan sols 1,7 bilions de dòlars- segueix presentant-se com un polític bel·ligerant amb el dèficit.
Tot i això, la gran mentida de Ryan -i, sí, es mereix aquesta consideració- va ser la seva proclama que "l'administració Romney-Ryan protegirà i enfortirà el Medicare", el programa que ofereix cobertura sanitària als més grans de 65 anys. El que en realitat faria és posar-hi fi.
Abans de donar-ne més detalls, però, m'agradaria esmentar que Ryan ha decidit apostar-ho tot en la la línia del partit que assegura que el pla del president per reduir les despeses del Medicare en uns 700.000 milions de dòlars durant els pròxims deu anys -un estalvi que s'assoliria pagant menys a les asseguradores i als hospitals, no reduint les prestacions- és una veritable calamitat. Tanmateix, fa només uns dies, Ryan encara predicava les bondats del seu propi pla pressupostari, que incloïa exactament les mateixes mesures d'estalvi.
Però tornem a la gran mentida. El Partit Republicà està plenament compromès a substituir el Medicare per un sistema de cupons. Amb aquest sistema el govern deixaria de pagar les principals despeses sanitàries dels ciutadans. En lloc d'això, els donaria un cupó que serviria per contractar una assegurança privada. A més, en cas que no n'hi hagués prou amb el cupó per adquirir una cobertura decent, au!, seria problema seu.
D'altra banda, és gairebé segur que els cupons no s'adequarien a la realitat, ja que se'n calcularia el valor agafant com a base una fórmula que no tindria en compte els probables augments en els costos de l'assistència.
Qui pot arribar a pensar que això és una bona idea? Els republicans afirmen que "permetrà a milions de persones grans controlar les seves decisions personals pel que fa a la sanitat". I tant! Perquè no cal dir que els que som massa joves per ser beneficiaris del Medicare sentim que tenim la paella pel mànec, quan tractem amb les asseguradores.
De tota manera, ¿les assegurances privades no reduirien costos gràcies a la màgia del mercat? No. Totes les dades, i quan dic totes vull dir totes, indiquen que els sistemes públics com el Medicare i el Medicaid, que exigeixen menys tràmits burocràtics que les assegurances privades (si no us ho creieu és que mai no heu hagut de tractar amb cap asseguradora) i tenen més poder de negociació, són millors que el sector privat en el control dels costos.
Sóc conscient que això contradiu el dogma del lliure mercat, però és una realitat. Ho podem constatar amb la història del Medicare Advantage, una modalitat del Medicare que proporciona cobertura a través d'asseguradores privades i que sistemàticament ha tingut un cost més elevat que el Medicare tradicional. Ho podem constatar amb les comparacions entre el Medicaid i les assegurances privades: el Medicaid costa molt menys. I també ho podem constatar amb comparacions internacionals: els EUA tenen el sistema sanitari més privatitzat dels països desenvolupats i, de lluny, els costos més elevats en sanitat.
Així doncs, el sistema de cupons suposaria més costos i menys prestacions per a la gent gran. A la llarga, el pla republicà no només seria la fi del Medicare tal com el coneixem, sinó que també acabaria amb el que se suposa que ha d'oferir: l'accés universal a l'assistència sanitària bàsica. Així, les persones grans que no es poguessin permetre complementar els seus cupons amb molts més diners senzillament estarien desemparades.
Malgrat tot, els republicans prometen mantenir el Medicare tal com el coneixem per als que tenen més de 55 anys en l'actualitat. Aleshores, ¿tots aquells nascuts abans del 1957 poden sentir-se segurs? Un cop més, no. Per una raó: la revocació de l'Obamacare -la reforma sanitària del president, ratificada pel Tribunal Suprem el juny d'aquest any- deixaria els ciutadans de més edat sense una sèrie de prestacions significatives que estipula la llei, entre les quals les opcions d'ampliar la cobertura de la despesa en medicaments un cop superada una suma determinada o la protecció de les persones en règim de jubilació anticipada.
Deixant això de banda, la promesa de deixar intactes les prestacions per als ciutadans d'una determinada edat no té cap credibilitat. Penseu en la dinàmica política en què s'entraria un cop algú nascut el 1956 seguís sent beneficiari de ple dret del Medicare, mentre algú nascut el 1959 no es pogués permetre una cobertura decent. ¿De debò penseu que hi hauria estabilitat? De ben segur que esclataria una guerra política entre els dos grups i és molt probable que el grup de més edat es veiés desposseït de les seves suposades garanties.
La qüestió ara mateix és si els votants entendran el que passa realment (que en bona mesura depèn de si els mitjans de comunicació fan la seva feina). Ryan i el seu partit creuen que aconseguiran el seu propòsit a base de bravates, fingint que són els autèntics defensors del Medicare mentre fan mans i mànigues per matar-lo. Se sortiran amb la seva?
