20/02/2012

El ball del president

2 min

Tenim els patriotes d'ERC i d'ICV sulfurats perquè el president Mas treu pit nacionalista al FAZ i a Le Monde mentre CiU aprova els pressupostos de la Generalitat amb l'abstenció del PP. Bé, els últims anys aquests diaris només havien esmentat la tal Catalunya per la prohibició dels braus, els gols del Barça i el 10-J, destacant que l'aleshores president Montilla no volia unir-se a l'eslògan separatista d'Òmnium. O sigui que vist el paisatge, que Mas hi parli de l'asfíxia fiscal catalana i de la urgència per confederar-se amb Espanya deu ser un progrés.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara, és lògic que el doble ball convergent es vegi com una ensarronada per fer callar l'independentisme mentre es va substituint la juràssica sociovergència per una nova política d'aliances amb els populars. De fet, tots veiem que el PP ha aconseguit un poder i una visibilització nous a Catalunya, veiem que això fa grimpar els del PPC a la política espanyola, però no sabem què en traurem els catalans. Em temo que misèria, perquè encara que els populars necessitin més la CiU de Duran que anys enrere la de Trias, la crisi ens fa del tot vulnerables als equilibris del govern de Madrid per complaure les comunitats on té més pes electoral. Així ens ho ha fet notar la ministra de Foment, que mentre ens informa que el dèficit de 5.700 milions d'euros en inversions que pateix Catalunya s'eixugarà "amb austeritat", encara va a Brussel·les parlant del corredor central. Tot apunta que els incompliments dels populars permetran que CiU ploriquegi uns anys i que arrasi a les properes eleccions amb les negociacions pel pacte fiscal encallades. Doncs confiem almenys que mentre duri el sainet sobreviurem a l'escanyament i que, arribat el famós xoc de trens, el ball mediàtic del president haurà servit per a alguna cosa més que per fer el mec.

stats