Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Una banda de facinerosos

Al final ha succeït: un informe de la Policia Nacional compara una xarxa de corrupció (una de tantes) ordida en el seu dia per Unió Mallorquina amb el crim organitzat. UM, recordem-ho, era el partit que va presidir, amb mà de ferro i guant de pues, Maria Antònia Munar entre el 1990 i el 2007, quan fou rellevada per Miquel Nadal, delfí seu i deixeble. Nadal fou president d'UM fins al febrer del 2010, quan es va veure obligat a dimitir per acumulació d'imputacions en escàndols de corrupció. El va succeir el molt més potable Josep Melià, que en vista de l'herència pútrida que rebia dels seus antecessors no va tenir altre remei que liquidar el partit i refundar-lo sota el nom de Convergència per les Illes, formació que a les eleccions del passat mes de maig es va veure relegada a les terres ermes de l'extraparlamentarisme.

L'informe de la Policia Nacional forma part del sumari del cas Ibatur, en què s'investiguen les tracamanyes que Nadal i una colla de dirigents d'UM van cometre a través de l'Institut Balear de Turisme. Més que una prova judicial, el text sembla la sinopsi de l'argument d' Un dels nostres . El mateix Nadal -aleshores conseller de Turisme del Govern Balear- hi és assenyalat com el "cap visible" d'una trama que perseguia una finalitat "purament econòmica", els beneficis de la qual eren equitativament repartits segons l'escalafó que ocupava cadascun dels implicats. El grup s'organitzava d'acord amb "una jerarquia i una disciplina internes" i segons "un repartiment clar de tasques". Exactament el modus operandi de qualsevol organització mafiosa. Una vegada més, cal citar l'oportuna definició d'un meu bon amic segons el qual Mallorca és Sicília sense morts, i això únicament perquè, a les nostres latituds, l'eliminació física de persones no dóna diners, perquè sinó això hauria estat pitjor que un film de Tarantino.

L'informe també subratlla, amb estupor, el temor sota el qual vivien els tècnics de l'Ibatur, que es veien "obligats a realitzar accions irregulars en contra de la seva voluntat", així com "la sensació d'impunitat i el total deixament de l'interès general" de què feien gala Munar, Nadal i la seva banda de lladres. És a dir, que fins i tot els especialistes en la matèria es fan creus de la magnitud de la barra dels aprenents mallorquins de Lucky Luciano. Quan tot això va succeir, UM era sòcia de govern amb el PP de Jaume Matas, que també es dedicava al saqueig de les arques públiques a l'engròs. En teoria, UM representava el centredreta nacionalista moderat illenc: tal com suggereix el nou bateig de Melià, una mena de CDC a la mallorquina. En lloc d'això, que bona falta faria dins l'espai polític balear, el que hem tingut és una cova de lladres de la pitjor espècie, que són els que roben amb cobertura electoral i institucional. I el que tenim ara al govern tornen a ser els seus companyons de lladronici, mínimament camuflats rere un lífting de lideratge. Potser sí que finalment té raó el tòpic i cada poble té els dirigents que es mereix.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT