Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

'A bastament': ús, abús i mal ús

La locució adverbial a bastament vol dir, normativament, en quantitat suficient . És, doncs, sinònima de prou o suficientment i, tot i ser un gir idiomàtic gairebé desconegut en llengua parlada, ara el trobem sovint en textos que tenen unes certes pretensions.

Com explica molt bé Albert Jané en un article del juliol del 1982, passava i passa encara que hi ha una certa complaença a utilitzar formes apreses. Hi influeix el fet que tinguin un cert dring d'elitisme cultural, però el seu ús sovint evidencia que no van ser ben apreses del tot.

Però part del mal ús que denunciava Jané ha arrelat tant que avui alguns diccionaris, com el de M. Teresa Espinal, ja el donen per bo. Tot i que l'expressió no tenia en principi un valor hiperbòlic, no podia voler dir amb escreix o de sobres , és difícil negar-li la possibilitat d'estendre el significat a aquest sentit emfàtic. És més abús que mal ús.

De tota manera, sàpiga qui vulgui fer-ne un ús més propi que no hauria d'agrair res a bastament, perquè l'agraïment no pot ser mai en la quantitat justa i exacta. I si no, pregunteu-ho a Cordèlia, la filla petita del rei Lear, que per dir això va enfurir son pare.

El mal ús clar i imperdonable és escriure-ho junt, abastament , confonent-ho amb un adverbi acabat en -ment . Però bastament , que ve de bastar , és un nom i la locució té l'estructura de molts altres: a posta , a balquena , a contracor , a gratcient , a gust o la locució sinònima i encara molt més inusual a bastança .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT