La batalla decisiva de Mossul i els dubtes sobre el dia després
Mossul és un feu simbòlic de l’Estat Islàmic. De fet, és a l’origen mateix del califat, que va prendre cos precisament quan els jihadistes es van apoderar de la ciutat el juny del 2014. Considerada la segona ciutat de l’Iraq després de Bagdad, és la capital administrativa de la regió de Nínive, al nord del país, i controla una àrea rica en pous de petroli. D’aquí la seva importància estratègica, també com a nus de comunicacions.
Amb entre 5.000 i 9.000 jihadistes, Mossul és ara l’objectiu prioritari d’una conjunció de forces que inclou l’exèrcit iraquià -amb 35.000 efectius-, els peixmergues -guerrillers kurds-, les milícies xiïtes -conegudes com Haixid al-Xaabi i que compten amb més de 100.000 voluntaris-, les milícies sunnites -Haixid al-Watani- entrenades pels EUA i pel Canadà, forces kurdoiranianes separatistes, forces turques -que, tanmateix, el govern iraquià vol que marxin- i la coalició internacional liderada també per Washington i amb participació britànica. La probable però no immediata caiguda de Mossul, d’on sembla que han començat a fugir els líders de l’Estat Islàmic, pot suposar a la pràctica la fi de l’EI a l’Iraq. Sens dubte, una victòria gens menyspreable, però que no suposaria, ni de bon tros, la fi dels jihadistes, que ahir mateix van fer un atac intimidador a la ciutat petroliera de Kirkuk.
La diversitat de tropes que participen en l’ofensiva, tot i les tensions entre elles, és ja de per si un èxit, però a ningú se li escapa que també pot ser la llavor d’una postguerra inestable i complicada a Mossul, tenint en compte, a més, que la guerra seguirà i que l’entorn de Mossul estarà ple de mines, cosa que complicarà molt la normalització de la vida a la ciutat. De fet, per exemple, els peixmergues tenen pactat amb Bagdad que avançaran fins a l’última localitat a les portes de la ciutat, però deixaran que siguin les forces iraquianes les que se n’apoderin. I després caldrà veure, esclar, què passa entre xiïtes i sunnites, i quin és el rol de la coalició internacional. L’experiència lamentable de l’Iraq post Saddam Hussein encara pesa en el record.
L’EI, doncs, està acorralat al seu feu de Mossul i fa front als seus moments més crítics. A l’espera de la seva caiguda, cal començar a pensar seriosament en el dia després.
