La boca de la granota

Si vius en un territori on hi ha pena de mort, algú proposa de fer un referèndum sobre la pena de mort i tu, tot i que -oh, yeah- sempre estàs a favor de decidir-ho tot, “no ho saps, no contestes”, vol dir que ja t’està bé la pena de mort. Si vius en un territori on no hi ha pena de mort, algú proposa de fer un referèndum sobre la pena de mort i tu, tot i que -oh, yeah- sempre estàs a favor de decidir-ho tot, “no ho saps, no contestes”, vol dir que ja t’està bé que no hi hagi pena de mort.

Amb la independència de Catalunya, també, qui calla atorga. Hi ha els que diem que la volem, hi ha els que diuen que no la volen (i aquests són els que tampoc volen que ho votem, per cert) i hi ha els que -tot i que estan a favor de decidir-ho tot- no diuen res, com la granota de la boca petita de l’acudit. Per tant, estan contra la independència, perquè no hi estan a favor. Però, per quines raons? Ser súbdits de la Corona fa que no puguem disposar dels nostres impostos i això fa que fins i tot no puguem aplicar lleis socials com la de la pobresa energètica o l’impost a les nuclears (tenim les nuclears, oh, yeah, però no els impostos).

Pot ser per una raó altruista: poden pensar que si gestionem nosaltres mateixos la riquesa que és fruit del nostre treball no hi haurà tants pobres catalans, però, en canvi, n’hi haurà més d’espanyols, perquè llavors seran ells els que deixin de gestionar la nostra riquesa en benefici seu. O pot ser una raó patriòtica: evitar que Espanya es “trenqui” (tot i que Espanya és plena de pedaços que un dia o altre es descosiran; no només per Catalunya) els pot importar més que el benestar dels catalans. O pot ser una raó de partit: si diuen sí a la independència es dissolen amb els partits que sempre han volgut la independència i això els resta vots. La qüestió és que ho facin per una raó, o per una altra o per una altra, no defensen els nostres interessos sinó els seus. Oh, yeah.