De bombers i homes de negre
El Baròmetre del mes de maig que el CIS va donar a conèixer ahir revela que un 58,2% dels espanyols (gairebé 6 de cada 10) tenen una confiança tirant a nul·la ("poca o gens", en llenguatge de pregunta demoscòpica) en els jutges: pitjor fins i tot que els inspectors d'Hisenda, que ja és dir. En contraposició, els més ben valorats són els bombers, que s'enduen un 92,1% d'aprovació general. D'altra banda, la percepció del populatxo sobre l'economia és gairebé tan pèssima com la que mereixen els jutges: un 90,2% consideren "dolenta o molt dolenta" l'actual situació econòmica, un 65,2% troben que aquesta situació ha empitjorat d'un any cap aquí i un 39,1% vaticinen que, d'aquí un any, les coses aniran pitjor. Allò que se'n diu un himne a l'alegria, el Baròmetre de maig del CIS (amb permís dels bombers).
Tanmateix, aquests resultats no ens haurien d'estranyar gaire: ben mirat, s'assemblen a aquests facundiosos estudis universitaris que, després de molta deliberació, arriben a concloure que el futbolista més mediàtic és Messi, o que les persones que no pateixen insomni fan més bona cara als matins. És a dir, gran desplegaments de ciència i neurones per arribar a la sorprenent revelació que dos i dos fan quatre. Seria xocant, per exemple, que els jutges no patissin descrèdit després que el més alt representant de la magistratura espanyola hagi ocupat dies i dies les portades dels diaris amb els seus exemplaritzants viatges a Marbella a càrrec de l'erari públic. Dívar, que en un moment de xuleria va tenir el coratge de qualificar de "misèria" els tretze mil euros que va volatilitzar a Puerto Banús, té ara l'ocasió de tocar amb les mans la misèria que efectivament la seva actuació ha comportat per a tota la comunitat judicial. I en temps com aquests, en què res no sembla que signifiqui ben bé res, tampoc hauria de sorprendre l'alta valoració que mereixen els bombers: al cap i a la fi, apaguen focs i baixen gats dels arbres, que són coses visibles, comprovables i objectivament beneficioses per al benestar del personal.
Pel que fa a les tristes apreciacions dels enquestats sobre l'economia espanyola, què en direm? A hores d'ara, sembla que la màxima aspiració de Rajoy (que poc abans de prendre possessió del càrrec es vantava que, a ell, no li havien de donar ordres des d'Europa) consisteix en el fet que els homes de negre no entrin a intervenir Espanya abans de les eleccions gregues del dia 17 (després, ja ho veurem). És una qüestió -com no podria ser d'una altra manera tractant-se d'Espanya- d'orgull patri. El problema és que els súbdits del Regne, començant pels aturats i pels que viuen atemorits per la perspectiva de ser-ho aviat, ja fa temps que han après a empassar-se'l, l'orgull. De manera que, en el proper Baròmetre, i per a disgust del ministre Montoro, no seria inversemblant que els dipositaris de la confiança dels enquestats fossin precisament aquests men in black . Al cap i a la fi, per la naturalesa de la seva tasca, no deixen d'assemblar-se força als bombers.
