Un bon retrat de Joana Biarnés

Gràcies al Sense ficció de dimarts vam poder descobrir la meravellosa i intrèpida Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista a Espanya. El documental Una entre tots val la pena no només per conèixer el talent i la trajectòria professional de la fotògrafa sinó també per endinsar-nos en una època d’una manera diferent: a través dels ulls de Biarnés. Comprovar fins a quin punt era un país retrògrad i masclista a través de les anècdotes que va patir és revelador. L’actitud rebel i l’enginy van permetre a Biarnés destacar en aquella Espanya de naftalina fins i tot fent jugar a favor seu les situacions més ràncies.

Però la qualitat del documental no només rau a haver sabut escollir la protagonista, sinó també en la manera de plantejar la narració. Biarnés, mirant a càmera i en primer pla (potser s’hauria pogut ser més exigent pel que fa a il·luminació i fotografia), va relatant la seva vida i les seves experiències. I el més mínim detall, el petit record, la vivència mínima, tenen com a complement les fotos de l’autora. I es produeix una simbiosi perfecta entre la narració i la imatge de tal manera que tot i ser fotos en blanc i negre és ben bé com si en veiéssim una pel·lícula. I això delata també el talent de Biarnés a l’hora de captar els instants: desprenen sempre molta energia, hi ha dinamisme dins l’escena fixa. L’espectador és transportat a aquelles situacions amb molta facilitat amb l’ajuda de la veu de Biarnés. També està molt ben gestionada l’aparició de la resta d’entrevistats. No surten tots de cop per conformar un simple retrat coral de la fotoperiodista sinó que les seves intervencions apareixen en el moment més oportú. És com si els protagonistes retratats en el passat, de cop i volta, prenguessin vida en la narració televisiva.

Es tracta d’un documental molt compensat: hi ha el vessant professional, el vessant històric, el sociològic i el psicològic sobre l’evolució personal. I tot s’aconsegueix a través de la mirada lúcida d’un sol personatge: Joana Biarnés. Els documentals biogràfics on és el mateix protagonista qui teixeix el fil conductor corren el risc de caure en un egocentrisme feixuc o en una hagiografia incòmoda. En canvi, a Una entre tots no es produeix aquesta inèrcia gràcies a la potència de les escenes que va viure, on els protagonistes eren uns altres. I això proporciona un perfil del personatge més fidel perquè és l’espectador i no el guió qui té la llibertat de fer-li el retrat final a la fotògrafa.