La bona nota de PISA: Un estímul per seguir avançant
L’informe PISA no és la Bíblia. És només una eina internacionalment homologada per objectivar resultats en el sistema educatiu. Ni s’ha de prendre com la mesura de totes les coses -l’educació no són només resultats, també són valors, hàbits, actituds- ni es pot menystenir quan va malament o sobrevalorar quan surt bé. Senzillament, el PISA ens dóna pistes per saber si el nivell de coneixements dels nostres estudiants progressa o no, ens permet veure la seva evolució. I així com en anteriors edicions l’accent es va posar en uns resultats insatisfactoris, aquesta vegada, legítimament, es pot celebrar la millora, molt evident en ciències (sumem 12 punts) i prou notable en matemàtiques (7 punts més), mentre que en comprensió lectora s’ha retrocedit un punt. En els tres casos, els estudiants catalans de quart d’ESO, nois i noies de 15 anys -són els que fan les proves-, han superat tant la mitjana espanyola com la de la UE i la de l’OCDE. I per primer cop aproven en les tres proves.
Tenint en compte les polèmiques polítiques que envolten el món de l’educació (des de la sortosament frustrada Lomce fins al permanent i absurd qüestionament de la immersió lingüística), la persistència dels efectes de la crisi tant damunt dels centres com de les famílies i el moment de replantejament a fons dels mètodes d’aprenentatge que s’estan començant a posar en pràctica en molts centres, aquest PISA té segurament un mèrit afegit. En tot cas, l’hem de veure, sobretot, com un estímul per seguir apujant tots plegats el llistó. Perquè, en efecte, la responsabilitat és col·lectiva. De l’administració, esclar, que ha de crear les condicions i el clima perquè docents i alumnes puguin ensenyar i aprendre amb satisfacció per a totes les bandes. Dels mestres, que són els autèntics agents de millora, i la formació dels quals ha de ser prioritària. I també dels pares i mares, que des de casa han de sentir-se coresponsables i partícips de l’educació dels seus fills.
En educació, les curses són de llarga durada. No hi ha solucions màgiques ni úniques. El moment d’obertura i experimentació és un bon símptoma del fet que, per fi, l’educació torna a estar al centre de les nostres prioritats. Cal seguir fent la feina. I hi ha, ben segur, molt marge de millora, també en termes PISA, on tenim països que ens porten més de 30 punts, que suposen un curs d’avantatge.
