Un bonic conte sobre el bonic pont

Aquesta és la història d'en Pep Florolos, un català qualsevol. El trobem instal·lat davant d'un calendari i acompanyat de paper, bolígraf i calculadora. Entrarem al seu cervell a veure què succeeix.

"No, ha estat molt millor no haver-me agafat pont avui perquè, sí, és cert que hauria plegat divendres, però hauria estat canviar un dia de vacances per només quatre de seguits, fins demà. En canvi, si m'agafo dimecres i divendres, són només dos dies i no torno fins dilluns vinent. No hi ha color, oi? Bé, o sí... I si m'hagués agafat també avui, què? Mmm... m'hauria descomptat tres dies, dilluns, dimecres i divendres a canvi de... coi... dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge!!! Hòstia, nou dies seguits!!! Tres a canvi de nou!!! Això és un ple només a l'abast dels professionals del pont que ja tenen estudiat el calendari fins al 2050... ¿I l'opció d'agafar-me avui i divendres a canvi de dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dijous, divendres, dissabte i diumenge? Això són... vuit dies!!! No seguits, però són vuit dies... Sí, hauria de partir el megapont per anar a treballar dimecres, però a menys de mig gas perquè aquesta setmana tot va pengim-penjam. Home (i dona), la meitat dels proveïdors fan festa mitja setmana i l'altra meitat l'altra mitja... O sigui que dimecres, res, hauria estat anar a ordenar quatre papers, recuperar els clips que sempre habiten als calaixos totalment desorientats, organitzar quatre carpetes de documents a l'ordinador, fer una reunió llargueta i au, cap a casa. Perquè, i l'opció d'agafar-me només divendres, què?"

I és en aquest moment quan abandonem en Pep Florolos, ben entretingudet calculant la millor opció per fer servir el mínim de dies festius a canvi del màxim de pont. I que content que està, el Pep. Gràcies a aquest entreteniment, avui se li ha fet molt més curta la cua per segellar la targeta de l'atur.