"És molt bonic fer gestos simbòlics que no comprometen a res"
-Quin enrenou, nen, amb les estelades!
-No me’n parli, Conxita!
-Doncs no te’n parlo. Posa’m el cafè i una pasta d’aquestes ensucrades.
-Era una manera de dir, collons!
-El què?
-Va, tingui els diaris, no sé per què m’embolico.
-Trobo que no estàs gaire d’humor.
-No ho estic, no. Miri, busqui, busqui si em troba la notícia de la ILP d’educació... Copa del Rei, estelades, estelades...
-El què dius d’un LP?
-La I-L-P per una nova llei d’educació! La que van tombar al Parlament el PP i Junts-pel-de-Sempre! La que el merder de les estelades els ha anat tan bé per tapar! Ja pot passar pàgines, ja!
-Ah, aixins ja han fet una nova llei de l’educació? Em pensava que la independència encara no havia començat!
-Començar? De moment s’omplen la boca dient que la República la farem com la decideixi la gent, i el primer que se’ls acut és fotre un cop de porta a més de 65.000 signants! Ni el mínim estètic de debatre-ho, hòstia!
-Ai, nen, és que això dels col·lègits... Obres el meló i ja tens tots els pares revolucionats, com que avui hi ha un rei a cada casa...
-I quin meló vol que obrim, el del carnet de boletaire? És molt bonic fer gestos simbòlics que no comprometen a res: ui, sí, ara no respiro perquè ens prohibeixen l’estelada... Això està xupat, Conxita! Però si volem demostrar a qui no li interessa la independència que la nova República anirà d’escoltar la gent, vetant el debat s’ha perdut una oportunitat d’or, collons.
-Va, nen, no cal que et posis d’aquesta manera, que als que no els interessa la independència el que volen és que manin els seus per trobar-ho tot bé. Mira, la Colaus... Ai, on era que ho he vist? Aquí, goita: “Nananà i PSC presenten un pacte per a «cogovernar»”.
-Ja, quin cinisme! De cop el PSC ja no són “màfia” ni “genocides financers”... Sort que la Colau va dir que tindrien memòria!
-Aiii, ja podeu anar esperant, tu i els teus amics, que els que se’n van amb els socialistes es tornin independentistes... Però això als de les CUPs no us passarà, no... com que no voleu governar!
-Ja ho havia de dir! Vostè es pensa qu...
-Ui, mira, ja t’ho he trobat, això de l’LP: “Nananà per una educació pública i per eliminar progressivament els concerts...”
-Aquí es veuen els interessos, aquí!
-Aaara veig què us ha passat, nen: tocar els col·lègits concertats és la guerra! Ja t’ho dic jo, que tinc una batalla campal a casa cada diumenge: el meu petit, que va tenir les filles a la mútua, les ha portat sempre a la pública i ui!, no li parlis de res més!, i la gran els porta a una concertada perquè els hi ensenyin l’alemany, i això que va tenir els nanos a la banyera! Amb els col·lègits no us entendreu mai, fill, mai! Sort que jo ja no ho he de veure.
-Va, no exageri, Conxita!
-Tu fes-me cas, que els catalans som d’una pasta que no estem fets per posar-nos d’acord, ja ho hauries de saber.
-Doncs no hi estic d’acord!
-Doncs ja t’ho trobaràs.
-Doncs ja ho veurà, com no!
-Ja ho veuràs tu, com no ho veuré...
