Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Els bons no es tiren: segueixen i marquen

El golàs de falta de Messi contra el Dépor va venir després que l'aturessin estirant-lo per la samarreta repetidament i de manera descarada. Ell intentava seguir jugant, arrossegant el rival, però no va poder ser. Després va intentar sacar la falta de pressa, però l'àrbitre ho va impedir per ensenyar la targeta groga a l'infractor. I finalment, a la tercera, Messi va rematar la idea inicial, l'única que té al cap, que la pilota entri a la porteria contrària. El 0-1 de la Lliga passada al Bernabéu també va venir després d'una infracció que li van fer. Els madridistes buscaven aturar el joc i parlar amb l'àrbitre i rondinar, i qui minut perd, partit empeny, i ell va dir a Maxwell amb una mirada: Va, anem per feina i marquem, que bàsicament hem vingut a això. Hi ha un estil que es vol imposar, amb complicitats mediàtiques i a vegades arbitrals: baralles dialèctiques, lesions fingides, porters presumits que es posen bé els mitjons cada dos minuts. Trampa contra talent. El mètode Messi és tot al contrari, i hauria de ser un model a la política, a la societat, a la vida. No seguir mai el joc als que volen aturar-lo, tenir clar l'objectiu, i saber que si el teu opositor vol frenar-te perquè no marquis, la teva victòria no és discutir-hi, protestar, tirar-te a terra o forçar que l'expulsin. L'autèntica victòria és marcar el gol com més aviat millor. Això sí: per aplicar aquest mètode has de tenir les idees molt clares i has de ser molt bo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT