Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Les borses i l'economia real

La borsa de Nova York ha arribat a un acord amb la borsa de Frankfurt i s'han fusionat, tot i que s'ha tractat més d'una absorció per part de la borsa alemanya, que ha aconseguit en els últims anys tenir més volum. L'operació es pot interpretar com una acció defensiva davant del canvi que està experimentant l'economia mundial, en benefici del poder asiàtic. Els dos gegants han constituït la borsa més gran del món amb punts de mercat en sis ciutats: Nova York, Frankfurt, Lisboa, Porto, Amsterdam i Brussel·les. Serà una empresa valorada en 24.000 milions de dòlars. Però les borses ja han deixat de representar l'estat de l'economia real. De fet, en molts casos, una borsa que creix, i que fa molt soroll mediàtic, pot distorsionar de forma notable algunes magnituds macroeconòmiques d'un país, com l'atur. I, de fet, la distància amb l'economia real és cada vegada més gran. La paradoxa és que les borses no deixen de perdre empreses, que prefereixen captar diners de particulars i no veure's sotmeses a un xou que només protagonitzen unes poques firmes. El que ha passat en els últims decennis és que la borsa s'ha anat fent cada vegada menys democràtica , i l'accionista n'ha anat perdent el control, com apunta The New York Times.

Les empreses estaven controlades per milers i milers de ciutadans normals. Ara són plutòcrates els que fan i desfan sorolloses operacions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT