El braceig de la cervesa
Per deformació professional, no puc evitar llegir-me l'etiqueta d'una cervesa que fa bandera de catalanitat amb l'excitació morbosa del corrector que busca faltes.
Tot just començar topo de morros amb un "s'afincà" no admès en estàndard. De fixar la residència en un lloc en diem establir-se . I sí que tenim fincar-se , però significa comprar finques .
I quan "s'afincà"? "A mitjans del segle XIX", una expressió que en estricta versió normativa ha de ser "a mitjan segle XIX", però que molts mitjans acceptem, ja que, sent correcte "a principis de" i "a finals de", sembla del tot lògic que per analogia s'hi arribi.
Però el clímax arriba quan llegeixo que "és una cervesa bracejada". D'entrada sospito que no ve de braç sinó de brasa , i hauria de dir brasejada . Però aviat m'adono que vol traduir el verb francès brasser , que tant significa elaborar cervesa com remenar o barrejar , sentits més lligats a braç .
El terme francès brassage es fa servir per donar nom a tot el procés d'elaboració de la cervesa (en anglès en diuen brewing ) i, com que nosaltres no sabem com dir-ne, els experts catalans en el tema -que ara s'ha posat molt de moda- fan servir braceig .
Braceig i bracejar són, doncs, neologismes que el Termcat haurà d'estudiar. I acabo la breu crítica amb el prec que si algun dia refan l'etiqueta no parlin del sabor sinó del gust de la cervesa, encara que sabor existeix sempre n'hem dit gust . Aquest sabor omnipresent en publicitat és un irritant calc del castellà.
