Publicitat
Publicitat

BLANC I NEGRE

'Una brutta figura'

El compositor i lletrista Irving Berlin deia que "la vida és un 10% el que fas i un 90% com t'ho prens". La forma de reaccionar i de prendre'ns la vida està condicionada per uns estímuls innats que ens defineixen a priori. Però, com afirma Sartre, "als homes ens donen l'existència, però no l'essència". Perquè l'ésser humà és lliure. Els nostres actes no vénen només predeterminats per l'instint com en els altres animals, sinó que dirigir, controlar i modelar el nostre temperament ho fa el caràcter. I cada dia es va perfilant en la tria d'una opció o una altra davant la vida, sempre canviant. Res està decidit. Som lliures en essència, l'únic ésser viu realment lliure. Pessimistes, orgullosos, valents, avars, desconfiats, pacients, capaços o no, però lliures de decidir en cada moment.

Costa Concordia és el nom d'una tragèdia precedida per l'acte temerari d'un home i l'actitud de no assumir-ne les conseqüències. Escapa de si mateix, l'evidència dels fets l'empeny a desentendre-se'n i fuig. El comandant Schettino només havia de tornar, tot hauria estat molt més fàcil. Però a la vida el temps corre endavant. Només avui es tria, ahir ja no.

Els auguris no eren bons en el vaixell no beneït pel déu Neptú el dia de la inauguració: l'ampolla de cava oferta al mar no es va trencar i el déu no va tastar la beguda. Devia ser ell qui poc després va posar al timó d'aquella nau un home feble que un dia l'enfonsaria contra l'escull. La roca s'esperava feia segles, sense pressa, podia passar-s'hi l'eternitat sencera, qualsevol hauria pogut trobar-la. I tot es va decidir en el moment en què un la va trobar, un home lliure que va triar. Aquest home ara és això: l'essència del no-res, vida i prou. Una planta, un peix, com tots els que fugiran algun dia, potser no d'un naufragi, només de la seva pròpia existència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT