Publicitat
Publicitat

Es busca dependenta no adoptada

Al diari El País hi ha una notícia que uneix dos conceptes aparentment distants: "fills adoptius" i "CEOE". Segons un estudi que ha fet la patronal, "l'herència genètica pesa més en el rendiment escolar d'un alumne que l'entorn socioeconòmic". Al mateix article s'hi citen les paraules de Juan Carlos Rodríguez, coautor de l'informe PISA de l'OCDE, que ens fa saber que després "d'estudis sobre el nivell educatiu que assoleixen fills biològics i adoptius d'una mateixa família" el resultat és que "hi ha més correlació entre el nivell educatiu dels pares i el dels fills biològics que respecte als adoptius". Manel, baixa.

Vejam. En Rodríguez explica que han comparat el nivell educatiu de fills biològics i adoptats d'una mateixa família. Però és que -i no cal ser gaire biològic per entendre-ho- en aquest estudi hi fa una dada que no tenim: el coeficient intel·lectual dels pares biològics del nen adoptat. ¿Com poden determinar, en el cas del nen adoptat, que l'herència genètica pesa més que l'entorn socioeconòmic si ignoren quina és la seva herència genètica?

Perquè la comparativa no semblés una investigació d'aquelles que fan al Sálvame , hauríem de fer-la un cop aquests nens fossin grans i durant tota la vida adulta. Naturalment, si comparen dos nens menors de set anys -l'un biològic i l'altre adoptat- que formin part de la mateixa família, el nen adoptat jugarà amb desavantatge encara que sigui, posem per cas, més intel·ligent que l'altre. Això no cal ser de la CEOE per captar-ho al vol. El nen adoptat encara no tindrà les competències lingüístiques del seu germà i -per simplificar- com que s'estarà adaptant a una nova dieta i potser tindrà por a la nit, menjarà i dormirà pitjor que el seu germà, cosa que afectarà el seu rendiment.

D'altra banda, és també parcial el fet d'estudiar el coeficient dels pares que tenen fills adoptius i biològics a la vegada, perquè el sistema -amb bon criteri- fa que només adoptin fills els pares d'un determinat estatus: no t'assignen un fill adoptiu si ets molt pobre o si ets intel·lectualment incapaç.

Els empresaris demanen, doncs, de cara a millorar l'escola (tothom té idees brillants per millorar l'escola) que "els centres públics i els privats competeixin entre si per millorar la qualitat" i que "s'implanti un xec escolar per a les famílies destinat a sufragar despeses de l'escola que triïn i que, per tant, afavoriria les més demanades".

Trobo encantadora tanta ingenuïtat. Si jo tingués una escola i volgués que fos de les més demanades faria el que de fet ja s'està fent: aprovar a tothom. D'aquesta manera els pares (fins i tot els més totxos) entendrien que han d'apuntar els fills al meu centre i em forraria. I ja formaria part de la patronal, que és una cosa que sempre m'ha fet il·lusió.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT