Es busca pla urgent per impulsar la creació d'ocupació

Totes les proclames en el sentit que el pitjor de la crisi ja ha quedat enrere s'han tornat paper mullat després de conèixer que Catalunya ha superat els 740.000 aturats i que Espanya en el seu conjunt frega la barrera psicològica dels cinc milions, impensable fa poc temps. Fins i tot ja l'ha trencada, si es netegen les dades de l'efecte calendari, en aquest cas l'ocupació estiuenca, que sol ser favorable gràcies al turisme.

El pitjor és que no es toca fons, i els experts coincideixen que la tendència negativa es mantindrà fins ben entrat el 2012. Aquesta circumstància dibuixa un panorama molt complicat: més persones sense feina vol dir menys consum -la qual cosa pot accelerar la recaiguda en una recessió- i menys capacitat de tornar crèdits. El sanejament de les finances públiques que exigeix la liberal Europa, traduïda en retallades, ha contribuït en part a elevar el nombre de persones desocupades procedents del sector públic. L'economia es manté estancada i destrueix ocupació sense fre. Altres països han vist caigudes o estancaments pitjors del seu PIB, sense que l'atur se'ls hagi disparat. Aquesta circumstància fa pensar que l'estructura del mercat laboral no funciona. Ens trobem que coexisteixen un nucli dur de treballadors cars i ben protegits de drets -tot i que ja estan rebent el cop dels acomiadaments- amb una massa de treballadors desemparats. La solució de la CEOE passa per abaratir l'acomiadament, però això només faria créixer més l'atur. Cal un pla urgent que requereix incentius a la contractació, formació obligatòria dels aturats i relacions laborals menys rígides. Res d'això és fàcil en un context d'austeritat pressupostària, però és que és aquesta mateixa austeritat extrema la que està enfonsant les possibilitats que l'economia revifi. El govern que surti del 20-N té com a repte la quadratura del cercle: estimular el consum, el creixement i alhora actuar amb mesures de xoc en el mercat de treball.