Publicitat
Publicitat

La caixa i la clau de la caixa

La caixa i la clau de la caixa. Aquesta és l'única proposta útil i responsable que el Parlament de Catalunya pot formular sobre el sistema de finançament que necessita el país. També l'anomenem concert econòmic, perquè quan apel·lem a aquest model, que funciona amb plena satisfacció del PP i el PSOE al País Basc i Navarra, tots sabem a què ens estem referint: a la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disposició de tots els impostos que paguem. No és, per tant, cap model aliè ni desconegut, sinó que es tracta d'un sistema que ha demostrat la seva eficàcia i operativitat. És evident, doncs, que no estem pas demanant la lluna en un cove com pretenen fer creure alguns, ni formulant un model extravagant com pretenen uns altres.

En tot aquest procés, hem intentat evitar l'expressió pacte fiscal . I ho hem fet perquè en la gènesi d'aquesta expressió hi ha la voluntat de reiterar una forma de procedir basada a pactar amb l'estat espanyol, que un cop i un altre ens ha abocat a la frustració. Pacte significa acord entre parts, i l'evidència històrica s'entossudeix a demostrar que aquest plantejament, amb l'estat espanyol, és una quimera. No pas perquè els catalans no hàgim intentat arribar a acords de forma obstinada i gairebé masoquista, sinó perquè tots els governs espanyols han demostrat un nul respecte a la voluntat del Parlament de Catalunya i perquè han incomplert sistemàticament el que havien acordat. No som pas els únics que desconfiem de l'estat espanyol. De fet, ho fa tothom, des dels mercats financers fins a la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o la resta de socis europeus.

Quan parlem de concert econòmic, en canvi, tots sabem què volem dir, tant els que ho defensem (prop del 80% dels catalans) com els que s'hi oposen aquí però que, incomprensiblement, ho beneeixen al País Basc i Navarra. Ens referim a un model basat en la justícia i en la responsabilitat, que parteix del principi que qui gasta també controla el que ingressa. Tan senzill com això: tant ingresso, tant tinc i tant puc gastar.

Amb tot, el dia 25 de juliol el ple del Parlament haurà de votar una proposta sobre el model de finançament i el nostre vot serà favorable només si la proposta inclou la caixa i la clau de la caixa. No avalarem cap altre model. Fins llavors, seguirem empenyent el govern del país per superar els dubtes i les vacil·lacions que ha evidenciat en els darrers mesos. I ho farem amb una actitud serena i constructiva, i alhora, sense ambigüitats. Perquè no es tracta de cercar aliances entre partits i les seves cúpules sinó de posar-nos al costat de la gent i assumir el que és evident: que necessitem els nostres impostos per invertir en les nostres escoles, en els nostres hospitals, per pagar els nostres mestres, la nostra policia, per ajudar els nostres aturats, per construir infraestructures que augmentin la nostra competitivitat, per ajudar els nostres empresaris, per assegurar les pensions, etc.

De fet, Esquerra Republicana de Catalunya ha demanat al govern de Catalunya que avanci en tres fronts. En primer lloc, en la construcció i consolidació d'una majoria social a favor de decidir el nostre propi futur. En segon lloc, que treballi en la creació de complicitats internacionals perquè el món conegui de primera mà qui som i què volem. I finalment, que ens preparem, que ens dotem d'estructures d'estat per seguir avançant en el camí que ens ha de portar a l'estat propi, a la república catalana.

En aquest sentit, el concert econòmic és justament una eina fonamental per preparar el país. I amb els nostres deu diputats i per responsabilitat institucional entenem que el més útil que podem fer és acompanyar un govern legitimitat per intentar complir el que va presentar com el seu principal objectiu. Pot ser que el Govern, novament, tingui la temptació d'anar a negociar a Madrid sabent que és del tot inútil. És un camí que ja sabem que no durà enlloc i del qual no esperem cap resultat. Si el Govern decideix emprendre aquest camí esperarem amatents i mentre constatem com torna a topar contra un mur d'incomprensió i frivolitat; preparant-nos, això sí, per posar en marxa unilateralment la Hisenda general de Catalunya, un camí en què acompanyarem aquest govern o qualsevol altre que hi estigui disposat.

I tot això perquè entenem que aquest és un instrument imprescindible per ajudar els nostres conciutadans en aquests moments tan difícils, i alhora per poder avançar amb garanties cap a la república catalana. No ens enganyem, aquest és l'objectiu, i la construcció d'una Hisenda catalana és una eina essencial. Disposar de la caixa i de la clau de la caixa és un pas imprescindible per aconseguir la independència política, que és l'única fórmula que permetrà garantir el benestar i la qualitat de vida dels nostres conciutadans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT