17/04/2016

El cambrer que estima gairebé totes les llengües

2 min

SÓC A MALLORCA, a xerrar d’educació a Cala Millor, Cala Rajada i Inca. Igual que fa uns dies a Menorca, comprovo amb alegria que una de les poques herències positives-i involuntàries- del nefast Bauzá és haver deixat una comunitat educativa activa, mobilitzada i motivada. Docents i AMPAs arremangats disposats a canviar el que calgui de l’escola, educadors artesans que s’aixequen cada matí sabent que la seva feina és massa important per desanimar-se.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ho celebro dinant en una terrassa a peu de platja, en un diumenge escandalosament estiuenc. El cambrer em fascina. Tinc una debilitat per la gent que fa la feina ben feta, i aquest home sol atén dotze taules amb una agilitat, eficiència i simpatia increïbles. Hauria de cobrar el doble, perquè he vist terrasses amb tres cambrers on trigues tres cops més a ser atès. Parla castellà, però es defensa la mar de bé en francès, anglès i alemany. No ha passat per cap acadèmia, ho certifico, però es fa entendre i aconsegueix fer bromes en tots els idiomes. I costa molt fer riure -voluntàriament- en una llengua aliena.

Aixeco la mà i m’hi adreço amablement, en català. Em respon un “ ¡¡¡¿¿perdón??!!! ”, així com ho escric, amb una interrogació molt exclamativa, com si fos la primera vegada que sent aquest idioma, com si me l’estigués inventant jo en directe. De sobte la intuïció, empatia i enginy que el fan poliglot autodidacte han desaparegut. Que n’arriba a ser de complicada i incomprensible la meva llengua, dedueixo. I el fet em deprimeix: si un home tan espavilat i servicial amb anglesos, francesos i alemanys decideix que no paga la pena fer cap esforç per la nostra llengua, patirem. Torno a l’hotel i em descarrego l’ARA. A portada hi diu que l’estat del català és “fràgil”. I tant.

stats