I can feel the love tonight

"Mariano, amb tota franquesa, et voldria fer una pregunta, i disculpa que et parli en català però quan estàs per aquí et veig tan integrat que se me'n va la llengua, la vernacla, vull dir, ha, ha, ha…" L'Alícia Sanchez-Camacho, quan té a prop el seu Mariano, el seu líder, el seu sol, la seva llum i guia -i ara el té molt a prop, tots dos sols a l'ascensor- es fon, literalment, i en el seu interior es barregen tota mena de neurotransmissors i substàncies bioquímiques de noms exòtics. Ella intenta dissimular-ho però la felicitat que exhala per cada porus de la pell no es pot pas amagar. I el Mariano se n'adona, ho detecta i la deixa gaudir. No ho pots pas controlar tot en aquest món.

L'Alícia continua, de fet, no ha callat: "Suposo que imagines que jo, això de la balança fiscal, i del fons de compensació, sempre ho vaig defensant perquè en aquestes coses dels diners ja saps com som els catalans, Mariano, ha, ha, ha…" Aquí la Camacho ha volgut fer un acudit de catalans però no li deu haver quedat massa brillant perquè en Mariano no riu. O potser no l'ha pillat. Ella, però, continua: "Sincerament, no m'esperava que em fessis costat. Ja sé que no m'hauries desautoritzat pas, però pensava que llançaries pilotes fora, en el bon sentit, ha, ha, ha... -l'Alícia està tan riallera avui, que fa goig veure-la-. Això, naturalment, vol dir que dónes suport a la meva estratègia i jo t'ho agraeixo de tot cor, Mariano".

Rajoy no deixarà mai de sorprendre's de la ingenuïtat d'aquesta dona, però ha d'admetre que això forma part del seu encant. "Alicia, cariño -respon ell-, a mí la única estrategia que me interesa es la mía, y no hay nada mejor para abrirme el camino hacia la Moncloa que los socialistas vayan dando dinero a los catalanes. España puede perdonar muchas cosas, pero esa no".

I l'Alicia riu i somriu, perquè tot el que diu en Mariano dringa en les seves orelles com les gotetes d'aigua que xipollegen als rierols.