03/12/2011

El canal del Midi

3 min

Des de Tolosa fins a Agde hi ha un camí d'aigua prodigiós, un canal tranquil vorejat de plàtans centenaris i marges herbosos. Té uns dos-cents quaranta quilòmetres i passa per Castelnaudari, Carcassona i Besiers. El creuen cent trenta ponts i disposa de seixanta-tres rescloses. És una obra d'enginyeria important que, ja somiada per Carlemany, Francesc I i Enric IV, no es va construir fins al regnat de Lluís XIV. Fonamentalment, servia com a reserva d'aigua de regadiu i també per al transport menut. Ara, sobretot, el solquen els turistes en unes lentes péniches, fàcils de pilotar. La cinta d'aigua plàcida, els quaranta-dos mil plàtans que l'ombregen, ponts i rescloses, han estat declarats per la Unesco Patrimoni Mundial.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Doncs bé, aquesta meravella del sud de França està seriosament amenaçada. I no pas perquè el corrent d'aigua es quedi eixut, sinó perquè els plàtans tenen una malaltia incurable, mortal. Un fong, el Ceratocystis platani, se'ls està menjant i no hi ha res a fer per salvar-los. Sembla que aquest fong va arribar a la Provença el 1945, viatjant en la fusta de plàtan de les caixes d'armament de l'exèrcit americà. Des de llavors, el seu camí ha estat lent i inexorable. Ara la major part dels plàtans entre Castelnaudari i Agde estan contaminats. I es tem pels altres. I és que, plantats propers per tal que fixin la terra dels marges del canal, les seves arrels s'entremesclen i fan un tot. A més, la intensa navegació turística fa que molts amarrin les barcasses als troncs dels plàtans i els produeixin petites erosions i fissures per on el fong es filtra amb facilitat fins als vasos circulatoris de la saba. A partir de la contaminació, el plàtan mor en quatre o cinc anys. Un desastre.

Solució? Talar tots els plàtans malalts i, tot seguit, arrancar les arrels i cremar-ho tot allà mateix, per evitar que les espores del fong es difonguin. Preu? Una fortuna. I encara, la qüestió més important: què hi plantem? I aquí comença la discussió. Sembla que als Estats Units han aconseguit un clon del nostre plàtan i l'han batejat amb el nom de platanor, una espècie resistent al fong maleït. Però aquests plàtans de disseny surten molt cars i ningú no està segur del tot que, a la llarga, no siguin també susceptibles d'emmalaltir. Hi ha qui proposa plantar-hi til·lers. Hi ha qui diu que altres espècies mesclades, sempre que siguin de tronc alt i copa espessa. Perquè els plàtans no els van pas plantar només per fixar els marges, sinó també perquè amb la seva ombra ajudessin a evitar, a l'estiu, l'evaporació de l'aigua. Que fessin bonic era una qüestió anecdòtica. Però el canal ara és una obra d'art reconeguda, un monument visitat per turistes de tot el món, i molts es pregunten si, sense els plàtans, deixarà d'estar catalogat per la Unesco i, sobretot, si s'acabaran els ingressos substanciosos que el canal reporta a la regió: cent vint-i-cinc milions d'euros cada any.

El canal, a més, per alguns és una al·legoria. Construït pel rei Sol, en l'època del centralisme homogeneïtzador, té una imatge fortament unitària. Els plàtans, tot i que plantats al segle XIX, són els que subratllen aquesta uniformitat. Són com rengles de soldats que vetllen l'homogènia unitat nacional. Tots iguals, el canal travessa el Midi com un símbol. ¿Com es pot arribar a imaginar, diuen alguns, un canal vorejat successivament per espècies diferents d'arbres? ¿Com es pot arribar a imaginar, diuen uns altres, que aquests arbres diferents puguin créixer mesclats els uns amb els altres? On queda la sagrada unitat del canal? On queda la sagrada unitat de la pàtria?

Jo hi veig, en tot això, una paràbola del nostre moment europeu, espanyol i català. Quelcom vingut de fora, emigració i contaminació econòmica, sembla que vol destruir les nostres unitats més o menys ancestrals. Sí, s'han acabat els països unitaris i homogenis. Només amb esforç i una mescla sàvia que, esclar, canviarà la fesomia del canal, vull dir dels països, podrem salvar-los. Seran diferents, però seran.

stats