04/12/2016

Les cares i els noms del fracàs d’Europa amb els refugiats

2 min

L’abril d’aquest any dos periodistes del diari van viatjar a Lesbos i al camp de refugiats d’Idomeni tot just quan Europa estava començant a tancar amb pany i forrellat les seves fronteres internes marcant així un abans i un després de la seva història recent. Alguna cosa es va trencar llavors en la confiança dels ciutadans en els valors comuns europeus. Va ser l’inici de la desconfiança dels uns respecte als altres, del reconeixement del fracàs de les polítiques d’acollida pactades entre tots, sota l’impuls valent de la cancellera Angela Merkel, vençudes per la demagògia populista d’alguns països que, tot i tenir uns índexs ridículs d’immigració, van assenyalar els refugiats com el principal perill a combatre. La Unió Europa no va reaccionar, i va tornar a demostrar que no té prou força per imposar les seves polítiques més enllà del que fa referència a la regulació econòmica. Els polítics de cada estat, temorosos de perdre suport electoral, van cedir a les pressions dels seus sectors més reaccionaris i van acceptar el tancament de fronteres, oblidant els acords de quotes per acollir refugiats i deixant que la por i la xenofòbia guanyessin pes. L’acord amb Turquia perquè fes de mur de contenció a canvi de diners es manté fins i tot després que Erdogan hagi demostrat sobradament que no és un soci fiable ni té credibilitat per garantir els drets humans bàsics.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els refugiats, però, no han deixat d’arribar ni tampoc de morir al Mediterrani. I gran part de les 50.000 persones que es van quedar bloquejades a Idomeni quan es van tancar les fronteres segueixen allà, a Grècia, en camps de refugiats improvisats en velles fàbriques o antigues instal·lacions en desús. Les autoritats gregues fan el que poden, però la dels refugiats se suma a la seva pròpia i greu crisi.

Ara, a finals de novembre, els mateixos dos periodistes -Cristina Mas i Xavier Bertral- han tornat a Grècia i han recorregut els camps on malviuen els refugiats. Expliquen les condicions en què viuen, però també la feina de les ONG que encara hi col·laboren, i posen cara, nom i història a unes persones que fugen de l’horror i mantenen l’esperança. Només la pressió ciutadana aconseguirà que es compleixin les quotes i puguin deixar els camps i començar una nova vida entre nosaltres. No són números, tenen nom i fugen de l’infern.

stats