Dia amb rondinaires
UI SÍ, UN DIA SENSE COTXES. Quina barra. I de què serveix un sol dia? Encara si fos més, però un dia, va home va. Com és que tallen tants carrers en un dia laborable? Què s’han cregut? Això com a molt el cap de setmana... I els transportistes, què? I les ambulàncies? I si algú té problemes de mobilitat? Ho fan per figurar, no hi ha voluntat real de canvi, se’ls veu d’una hora lluny. És com la superilla, un fracàs absolut, jo ja ho deia abans que l’estrenessin. A més, que arreglin això del top manta primer. I la brutícia. I el soroll. I els turistes borratxos. I per què no es fiquen amb els de les bicis, eh, que aquests sí que són perillosos? Ah, no, aquests no. I per què abans no s’asseguren que al metro no hi hagi tants embussos? I per què no acaben la L9? I els retards de la Renfe, què? No, no, si ara tota la culpa serà dels cotxes.
És que hi ha una campanya persecutòria contra els conductors. Van en contra del progrés. No prioritzen el que és important. No ho veuen que la majoria sense agafar el cotxe no arribaríem enlloc? Sí, ja ho sabem que n’hi ha massa, i que l’agafem per qualsevol cosa, però és que les coses són com són. Siguem realistes. Sí, esclar que Barcelona és una ciutat amb excés de contaminació malatissa. I d’embussos. Sí, ja sé que en altres ciutats posen límits. Sí, ja ho sé que no s’aguanta per enlloc, això de la gent aparcant en doble fila per deixar els nens a l’escola, la quantitat de benzina cremada, tots aquests fums. Sí, és obvi que no té sentit col·lapsar les entrades i sortides de la ciutat, que la gent es passi hores aturada. Però això s’ha d’arreglar bé, amb mesures reals, sense molestar ningú, sense anar en contra de ningú, i no així. Que com? I jo què sé! Va, deixa’m, que abans que el semàfor es posi verd he de fer un altre tuit contra el Dia Sense Cotxes.
