Aquest no és un article sobre el Brexit
EL BREXIT serveix a alguns per confirmar que fer referèndums és perillós. I a d’altres per demostrar el contrari: que un demòcrata els convoca encara que els pugui perdre. També prova que amb un 52% n’hi ha prou. I que, malgrat afectar tots els europeus, no ho han votat tots els europeus. Alhora delata com els populismes suquen pa en eleccions de sí o no. Celebra la força de la democràcia i alguna debilitat: el vot de la gent gran hipoteca el futur del país en contra del vot dels joves. Tot depèn de quin tros de realitat t’interessi per reforçar les teves conviccions prèvies.
El Brexit prova que l’Europa intolerant no és prou atractiva. Però també l’oposat, perquè part de la campanya antieuropeista denunciava que la Unió Europea era massa tolerant amb els immigrants. I fa que líders xenòfobs reclamin ara referèndums als seus països.
El Brexit deixa en ridícul els que amenaçaven els escocesos de no tenir lloc a Europa si s’independitzaven. I també deixa clar que sortir de la Unió Europea no és immediat. Tot depèn de què vulguis provar: sempre trobaràs un argument que afavoreixi la teva tesi o prejudici.
Però aquest no és un article sobre el Brexit. Vol posar en evidència un vici estès que impedeix el debat seriós. Poca gent és capaç de fixar-se en fets que posin en qüestió la seva veritat, tots fem la lectura que ens dóna la raó. Però, vaja, no em feu cas i qüestioneu-me, que jo mateix estic aprofitant les anàlisis del Brexit per intentar provar la meva hipòtesi, la manca de valentia i honestedat intel·lectual, la presa de partit prèvia, l’enorme dificultat per ser independents de nosaltres mateixos, per afrontar els fets globalment sense por que ens desmenteixin o ens creïn dubtes. És més senzill quedar-nos interessadament i de forma descarada només amb el trosset que reforça les nostres certeses.
