24/10/2016

Vostès perdonin: no hi entenc gens

2 min

L’HEMEROTECA no perdona, i és bo fer-la servir i subratllar els errors i posar en evidència tothom. Avui parlaré de com la vaig vessar el 22 de juny, en aquesta columna, que vaig titular “El final que es mereixen ministre i president”. Hi escrivia, amb contundència: “El 26-J és ple d’incerteses, però té dues certeses. Rajoy no serà mai més president i Don Jorge mai més serà ministre. Qualsevol demòcrata els acomiadarà amb el menyspreu gegant que s’han guanyat a pols. Adéu”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I mira: Rajoy tornarà a ser president amb aquella alegria. No hi entenc gens. Demano perdó sincerament als que em llegiu. És la meva obligació disculpar-me, avergonyit, perquè aquell dia no expressava un desig, sinó un pronòstic, anava d’analista, i els fets em desmenteixen de forma radical. Ho sento. Potser el meu optimisme sobre la condició humana em traeix.

Ja procuro parlar poc de política, però des d’ara ho hauré de fer encara menys, comprovada la meva manifesta incapacitat d’entendre-la. Se me n’escapa la lògica, definida de forma magistral ahir pel gran vencedor Rajoy dient que la decisió del PSOE era raonable. El que és raonable en la política espanyola a mi no m’ho sembla. Però els fets de moment els donen la raó.

L’analista d’estar per casa que sóc comptava que el PP guanyaria, però que Ciutadans resistiria mínimament i almenys exigiria un canvi de candidat, no que s’entregaria al primer minut. Comptava que el PSOE no es riuria del lema “No és no” d’aquesta manera tan descarada. No comptava que Felipe González i tants poders fàctics exhibirien tan poca vergonya. No comptava que tots els escàndols de corrupció evident amb judicis que coincideixen amb la investidura fossin ignorats amb aquesta cara dura. No se m’acudia que en el moment de màxima feblesa del PP el PSOE se suïcidaria. No em pregunteu què passarà a partir d’ara. Ni idea. No hi entenc, no ho entenc.

stats