La trampa de l’educació perfecta
‘CAPTAIN FANTASTIC’és una pel·lícula que fa pensar molt sobre com eduquem les criatures. Viggo Mortensen hi interpreta de forma brillant un pare de sis fills que viu amb ells a la selva, en el que considera un paradís per fer-los créixer i ensenyar-los el que necessiten. Saben des de matar animals per menjar-se’ls fins a filosofia i música clàssica, estan fortíssims, combinen l’escalada amb els debats profunds, tenen un progenitor que els dóna afecte i saviesa i alhora els mostra una rigidesa enorme per endurir-los. Hi ha un idealisme -el pare té com a heroi i ídol únic Noam Chomsky- que el porta a sacrificar-se per apartar la canalla de totes les manipulacions i temptacions de la societat de consum. I a dedicar-s’hi en cos i ànima.
Sense ànim de fer cap espòiler -paga la pena veure la cinta per molts motius, un d’ells les actuacions sensacionals dels actors jovenets-, és evident que el paradís educatiu no existeix. I que perseguir l’educació perfecta és un parany perillós. La canalla evidencia dificultats d’adaptació a l’entorn quan hi ha d’interactuar, i s’endevina el missatge que protegir els nens de tota manipulació externa ja és també una manipulació. Preparar-los per a la vida requereix experimentar-la en ambients reals, no de ficció.
Es retrata una situació extrema, però no hi ha bons i dolents, tothom té la seva raó i les seves raons, i això ajuda l’espectador a l’hora de traslladar el debat a situacions més freqüents. I hi ha lliçons molt útils, com que educar els nens en el pensament crític funciona tan bé que quan creixen són molt crítics amb l’educador. O que els pares no podrem mai ser perfectes però tenim l’oportunitat de ser flexibles per millorar i corregir-nos a mesura que ens equivoquem. I que educar tan bé com podem és l’aventura més apassionant, complexa, divertida, enriquidora i contradictòria que existeix.
