A treballar, que hi ha solucions
CELEBRO la contundència del RACC a l’hora de denunciar les morts que podria evitar Foment a la carretera N-340, i sobretot la concreció. Comencem a estar tips de campanyes de sensibilització en general i exigim solucions concretes, pam a pam. En aquest cas, que hi deixin de circular els camions, com van proposar fa un any, quan nou persones que hi han perdut la vida encara estaven vives.
És un exemple obvi de com se solucionen els problemes, cas a cas. Moltes persones, a títol individual o en cooperatives o en associacions de voluntaris, fa temps que arreglen el món amb les mans, fent petites intervencions o introduint canvis simples que aconsegueixen progressos notables. Amb més fets que paraules. Fes-ho, en lloc de parlar-ne.
Mentrestant, al PSOE amenacen els socialistes que es neguin a investir el rival Rajoy, a Podem es barallen per si és millor aixecar dos dits o enlairar el puny i a Barcelona pel cavall i Franco decapitat. Tot molt útil. En diuen batalles ideològiques per l’hegemonia del discurs de bla-bla-bla. Prou, sisplau. Potser més que nova o vella política caldrà reclamar política eficient, que faci coses. Ni que siguin petites. Que ens expliquin cada dia quin problema han resolt, per insignificant que sembli. Que aterrin al carrer, que salvin vides, que millorin instal·lacions. Ens calen polítics modestos, menys ambiciosos, que no lluitin pels titulars i la glòria i els retuits i a veure qui diu la frase més enginyosa. Que es conformin amb accions que es notin. A vegades ens hem queixat que la política fos pura gestió, potser ara toca dir que, com a mínim, gestionin. Que cada dia facin balanç de què han fet, no de què han dit.
Reduïm reunions i comissions d’estudi i tertúlies i declaracions, que toca fer coses, i això sempre ho ha fet gent que parla menys i treballa més. Per tornar a l’inici, no es tracta de saber a qui desgasta i a qui afavoreix la polèmica de la N-340. Ni per què aquesta carretera i no una altra. Es tracta d’arreglar-ho. Avui.
