Si el carrer no demana només el pacte fiscal, què farà, president?
L'Onze de Setembre del 2012 es pot convertir en la manifestació més multitudinària a Catalunya des del 10-J del 2010, quan riuades de catalans van protestar per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. La qüestió és: quin serà el clam del carrer? Què demanarà la societat catalana que assisteixi a la manifestació?
El 10-J el clam va ser, malgrat la pancarta política, la independència. I el país no ha rebut fins ara cap senyal de l'Estat que permeti estovar aquest estat d'ànim d'insatisfacció i frustració social. Potser per això, per la previsió d'una manifestació més radical, el president de la Generalitat, Artur Mas, reclama a la societat civil que focalitzi en el pacte fiscal la seva demanda. Pas a pas, per esgotar la via de negociació amb el govern Rajoy amb el suport del país sencer.
El Govern i el Parlament no estan sols en la demanda del pacte fiscal -les respostes de l'opinió pública al CEO són aclaparadores-, però la clau és comprovar si una societat econòmicament escanyada i esgotada per anys d'un discurs que no evoluciona se sent amb forces per esperar el final de la partida, previsiblement negatiu per als interessos de Catalunya.
Si l'Onze de Setembre es repeteix el clam del 10-J, o fins i tot s'accentua, Artur Mas haurà d'explicar el full de ruta. El president ha fet una petició clara a la societat perquè es manifesti a favor del pacte fiscal. Ara bé, si la societat respon massivament amb un missatge que el transporta a la casella següent, o com en diu CDC, a l'estació desconeguda, tindrà damunt de la taula un compromís implícit.
Era un risc alt fer aquesta petició tan directa, perquè ara haurà d'interpretar la voluntat dels que sortiran al carrer com una resposta. Poques vegades un govern pren decisions en funció d'una manifestació, però després d'haver fet aquesta petició, Mas se sentirà obligat a escoltar com el poble correspon al seu prec. I plantejar-se si cal moure peça.
