Les cartes marcades

La carta del president Puigdemont al president del govern espanyol tenia prou escletxes per obrir un diàleg que aturés l’aplicació de l’article 155 de suspensió de l’autogovern. La mateixa resposta de la Moncloa reconeix que la declaració d’independència no s’ha fet efectiva, i és l’amenaça d’executar-la el que indigna un executiu del PP que viu amb humiliació l’1-O. La suspensió de l’autogovern es posarà en marxa per a la delectació dels intransigents, des de García Albiol fins a Albert Rivera i amb el suport del PSOE, capturat per la seva pròpia debilitat i l’oblit de l’Espanya federal que en algun moment va defensar. La suspensió de l’autonomia ni serà curta, ni serà suau. Cada dia serà etern per a una societat que va recuperar amb dificultat l’autogovern després del franquisme i que lluita per anar endavant i no enrere. L’aplicació és una incògnita. Algunes fonts parlen de la suspensió de tot el govern de la Generalitat, i hi ha més preguntes que respostes sobre com es mantindria en funcionament l’administració i des d’on. Un Estat que no va saber trobar les urnes, que va reaccionar amb violència a la seva pròpia impotència i que fa setmanes que té milers de policies tancats en vaixells al port, ¿com pot garantir el funcionament d’una administració complexa amb una gran part de la societat en contra? El president de la Generalitat ja ha anunciat que es declararà la independència si es va en direcció al 155. I després? El següent pas està obert i és objecte de debat intern al Govern.