Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

'Van do catalane y el uno li dise ar otro'

Divendres, en una entrevista d'Ariadna Trillas, la Mònica Randall ens feia un retret: "Els catalans no ens hem fet simpàtics".

La Mònica Randall m'ha obert els ulls. És cert. Jo sóc catalana i no sóc gens simpàtica. Amb els de casa sí (m'ho diuen) però és que ells no poden ser objectius: també són catalans i també són antipàtics. De fet, ens ho passem teta no saludant ningú i fent veure que parlem pel mòbil per no haver de fer petons als simpàtics. Tampoc no sóc gens oberta. Ni m'agrada abraçar-me als altres a la primera de canvi (aquest culte al contacte físic que promouen les coach i les professores de dansa del ventre em posa molt nerviosa). Ni m'agrada el tarannà "del sud", per dir-ho com els de l'anunci de cervesa. Jo em poso malalta si algú arriba tard, no m'agrada beure a morro i odio improvisar. I a sobre, mai no m'han fet gràcia els acudits de Paz Padilla. Anar en colla i triar el menjar en grup m'enerva.

Però ser simpàtic és una cosa i haver-se de fer el simpàtic n'és una altra. Jo puc viure amb la meva antipatia, perquè quedo compensada per altres catalans que sí que són simpàtics. I li puc jurar a la Mònica Randall que n'hi ha. Vull dir que no és que els catalans tinguem el gen de l'antipatia, de la mateixa manera que les sueques, tot i que n'hi ha de molt guapes, no tenen el gen que les converteixi automàticament en ties bones. Però m'haig de fer la simpàtica? I me l'haig de fer perquè sóc catalana? Me l'haig de fer només quan viatjo a Madrid o també quan visito la Fira del Cotxe d'Ocasió al recinte firal de Figueres? ¿Si fos madrilenya ja no caldria, i podria ser antipàtica sense que la Mònica Randall es queixés? Suposo que sí. I de fet conec catalans que se senten molt orgullosos i agraïdets quan els diuen: "Qué simpático eres. No pareces catalán". Antipàtics que em llegiu, i si ens féssim andorrans?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT